Canvi en l’indicador EQA1101

Fa uns dies us comentàvem que hi havia hagut un canvi en la ponderació dels punts dels indicadors EQA1009 – Ús adequat de l’estreptotest i EQA1010 – Tractament adequat de la faringoamigdalitis segons resultat de l’estreptotest.

D’altra banda, també s’ha realitzat un canvi en l’indicador EQA1101 – Diagnòstic de nous casos d’asma entre 6 i 14 anys.

En aquest cas, l’indicador passa a ser informatiu i no serà puntuable en l’EQA d’aquest 2020. Si consulteu els resultats de gener i febrer d’aquest any, ja veureu la modificació i els canvis de puntuació en els tres indicadors.

Si teniu qualsevol incidència, la podeu fer arribar a través de la bústia o dels canals de comunicació habituals.

alphabet-board-game-box-bundle-278890

Publicat dins de EQA, Inici

L’EQA de Treball Social es reformula

Com sabeu, els diferents professionals de l’atenció primària tenen un Estàndard de Qualitat Assistencial (EQA) propi de la seva categoria professional. En el cas dels treballadors socials, amb els anys s’han anat actualitzant els indicadors i adaptant-los a la realitat de la pràctica clínica. De cara a aquest 2020 n’hem fet una altra actualització.  L’EQA de Treball Social estava format fins ara per 10 subindicadors, però de cara a aquest any, s’han creat nous indicadors i se n’ha modificat algun dels ja existents.

Els canvis principals són la creació nous indicadors de valoració social en diversos tipus de població, a més de la creació d’indicadors específics per a casos de coordinació amb altres institucions en infants i adolescents en risc, a més dels casos d’embarassos de risc.

L’estructura i presentació dels indicadors és la mateixa que fins ara, té les mateixes funcionalitats i  la trobareu amb l’estructura d’indicadors, resultat, evolució, detecció i puntuació.

EQATS2020

El llistat final d’indicadors que trobareu des d’aquest mes són els següents, podeu consultar-ne la fitxa completa en els enllaços:

Si hi trobeu qualsevol incidència, podeu indicar-la a través de la bústia o a través dels comentaris d’aquesta entrada. 

Publicat dins de EQA, Inici, Llistats | 1 comentari

Canvis en els indicadors de pediatria EQA1009 i EQA1010

Hem introduït canvis en l’EQA de pediatria per a aquest 2020. A partir del proper càlcul d’actualització, s’incorporaran com a puntuables dos indicadors que ja teníeu als llistats del 2019, tot i que fins l’any passat eren informatius i no tenien puntuació.

Es tracta dels següents dos indicadors, dels que podeu consultarles fitxes amb la definició detallada clicant en els enllaços:

A més, hem ampliat la bibliografia de consulta en aquests indicadors, afegint dos publicacions més a les ja incloses.

Documento de Consenso sobre recomendaciones de utilización de técnicas de diagnóstico rápido en Atención Primaria
J.M. Cots Yago, M. Alkorta Gurrutxaga, J. de la Flor i Bru, S. Bernárdez Carracedo, J.L. Cañada Merino, M. Bárcena Caamaño, C. Serrano Martino, C. Llor
Pediatr Integral 2017; XXI (1): 49–58

Recomendaciones de utilización de técnicas de diagnóstico rápido en infecciones respiratorias en atención primaria
C. Llor, M. Alkorta Gurrutxaga, J. de la Flor i Bru, S. Bernárdez Carracedo, J.L. Cañada Merino, M. Bárcena Caamaño, C. Serrano Martino, J. M. Cots Yago
Aten Primaria. 2017;49(7):426-437

En cas de qualsevol incidència o comentari que tingueu ens ho podeu seguir fent arribar a través dels canals de comunicació habituals (bústia, incidència, blog). A més, si teniu propostes d’indicadors que creieu que poden ser interessants d’afegir a l’EQA, les seguirem valorant i afegint.

Esperem que us resultin d’utilitat!

 

abstract-art-black-and-white-books-207732

Publicat dins de EQA, Inici | 1 comentari

Glossari de la pantalla de l’EQA

En anteriors entrades del blog us hem comentat les fórmules de càlcul dels resultats que podeu veure en pantalla. Però, més enllà dels càlculs, què volen dir totes les xifres que tenim davant? A la pantalla principal de l’EQA, hi trobeu quatre valors: Resultat, Pacients no resolts, Detecció i Punts.

GLOSSARI1

El resultat és el percentatge de compliment dels indicadors. En el cas de l’EQA0201, el percentatge de pacients que tenen un tractament adequat de la fibril·lació auricular. Matemàticament, és el percentatge de pacients correctament tractats sobre el total de pacients observats. El color marca si el resultat és adequat en funció de les metes assignades a aquell indicador.

Al costat hi trobareu el nombre de pacients no resolts i un gràfic amb la variació mensual d’aquest nombre de pacients.

La detecció és la relació entre els casos detectats i els casos esperats d’un indicadors concret. Seguint amb l’exemple de l’indicador EQA0201, quants pacients amb fibril·lació auricular detecta un professional sobre el total de pacients que s’espera que trobi. Aquests s’estableixen segons unes prevalences esperades calculades a principis d’any en funció de la població assignada del professional i les seves característiques.

Finalment, els punts s’aconsegueixen multiplicant el resultat i el percentatge de detecció. Agafant la imatge d’exemple, podem veure tres casos:

  • L’indicador EQA0203 té un resultat verd i també té una detecció del 100%. Per tant, rep tots els punts: 26,73 * (100/100) * (100/100) = 26,73
  •  L’indicador EQA0202 de la imatge té un resultat en verd, però no té la detecció al 100, així que no rep tots els punts: 27,23 * (100/100) * (83,11/100) = 22,63

  • En el cas de l’indicador EQA0201, té un resultat en vermell, així que no rep punts encara que tingui una detecció del 100%: 26,98 * (0/100) * (100/100) = 0

Per tant, a vegades pot passar que tot i tenir una resultat del 100% o molt alta, els punts d’un indicador siguin baixos. En aquests casos, cal tenir en compte també la detecció.

Publicat dins de Inici | Deixa un comentari

Què són les metes dels indicadors?

Quan veiem les pantalles de SISAP-ECAP i les bateries d’indicadors, la primera impressió pot ser que hi ha molta informació. Hi ha estudis sobre com distribuïm la mirada quan visitem una pàgina web. Tendim a anar en zig-zag d’esquerra a dreta intentant abarcar el màxim d’informació possible en poc temps. El que acostuma a cridar més l’atenció a les pantalles, i on se’n va més la vista en el cas de SISAP-ECAP, és en els requadres verds i vermells de la pantalla.  Però, d’on venen aquests colors? Representen les metes dels indicadors.

Les metes són més que els marges entre els que el resultat d’un indicador es consideren estàndards. En anteriors posts us hem explicat com es calculen. Ens basem en la variació dels resultats dels indicadors i les ajustem per cada professional en funció dels pacients del seu contingent. Un cop estan calculades, les introduïm a les pantalles on veieu resultats.

Hi ha diverses maneres de mostrar aquests valors. Vam optar per marcar els resultats amb colors, ja que hi ha literatura extensa en molts àmbits que relacionen la funció dels colors en la transmissió d’informació. Per defecte, seguim el sistema de colors com als semàfors. Vermell quan el resultat és inferior a un valor determinat, verd a partir d’un valor estàndard. Tot i això, podeu triar combinacions de colors diferents i modificar alguns dels paràmetres de la pantalla des de l’apartat preferències segons les vostres necessitats o gustos. 

Però, en tot cas, recordeu que aquestes metes solen ser només orientatives, ja que cada territori les ha d’interpretar segons la seva realitat. En tot cas, esperem us siguin útils per a la interpretació de la informació i dels resultats que teniu a la vostra disposició.

Metes

Publicat dins de Inici | 1 comentari

Comença l’epidèmia de grip de 2020?

La setmana del 5 a l’11 de gener (segona setmana epidemiològica) gairebé s’han duplicat els casos de grip a Catalunya amb 48,67 casos per 100.000 habitants, mentre que el grup d’edat amb major augment ha estat el de 15 a 64 anys, amb una variació respecta la setmana anterior del 84,65%. Són dades que podeu consultar a través de Diagnosticat, una web que té com a objectiu principal proporcionar informació sobre els diagnòstics de la grip i les malalties transmissibles més rellevants de l’atenció primària de Catalunya.

Centrant-nos en la grip, si les taxes d’incidències de grip segueixen la tendència dels darrers anys, s’espera que aquesta setmana s’arribi als 100 casos per 100.000 habitants. En cas que la grip tingui un comportament similar a campanyes anteriors, els casos augmentaran exponencialment les properes setmanes i el pic de grip previsiblement tindrà lloc la setmana del 3 al 9 de febrer per aquest any 2020. Les dues setmanes compreses entre el 25 de gener al 9 de febrer sembla que seran el període amb mes casos.

Recordeu que, si voleu seguir l’evolució general de l’epidèmia gripal i comparar-la amb els darrers anys, podeu consultar el portal web Diagnosticat. Si voleu informació de la grip més detallada i diària la podeu trobar  al SeGrip.

 

grip2020_1

Publicat dins de Inici | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Com en sou, de rurals o urbans?

Alguna vegada us havíem preguntat si éreu rurals o urbans, o com n’éreu, de rurals. Això és perquè una de les variables que es consideren importants per explicar algunes diferències entre equips d’atenció primària (EAP) és la ruralitat. Us n’hem parlat extensament altres vegades. Ja fa anys vam vam decidir crear una classificació que determini si un EAP és rural o urbà, i a més vam decidir dividir els equips rurals en semi-rurals, semi-urbans i rurals.

Els criteris que hem fet servir per establir la diferència es basen a partir de la concepció de ruralitat del següent document: Domínguez Amorós M, Monllor Rico N, Simó Solsona M (2010). “Món rural i joves. Realitat juvenil i polítiques de joventut als municipis rurals de Catalunya”. Col·lecció Estudis, 31. Generalitat de Catalunya.]. De forma resumida, apliquem el següent criteri:

Rurals<7.500 habitants (En el centre més gran de l’EAP)           i          <100 habitants/Km2   (En l’EAP)  
Semi-rurals<7.500 habitants     i  >100 habitants/Km2                                  o bé>7.500 habitants     i  <100 habitants/Km2
Semi-urbans>7.500 habitants     i  >100 habitants/Km2
Urbans>10.000 habitants  i  >150 habitants/Km2

La diferència entre ruralitat i urbanitat està estudiada en profunditat a la literatura. La planificació i el serveis d’atenció a la salut en qualsevol societat s’han de preparar per garantir-ne l’accés i funcionalitat en àrees rurals o menys habitades (Madison, Combos, 1981). De la mateixa manera, cal tenir en compte les característiques socials i/o culturals intrínseques dels usuaris i proveïdors dels serveis sanitaris en qualsevol comunitat (Wright, 1976).

Dit d’una altra manera, encara que entre grups socials hi pugui haver diferències estructurals (infraestructures, comportaments, clima, medi ambient, etc), s’ha de garantir el seu accés a una atenció de qualitat ajustada a les seves necessitats. En el cas dels equips d’atenció primària (EAP) rurals, veiem que és un grup molt heterogeni on hi ha EAPs amb només uns 3.000 pacients assignats i d’altres amb més de 40.000. O un altre exemple, l’índex MEDEA, que serveix per classificar els EAPs urbans en diferents grups segons una variable socioeconòmica, no pot aplicar-se en l’àmbit rural (com us vam explicar en aquest altre post). Això fa que les prevalences del grup dels EAPs rurals tinguin més variabilitat que les del grup d’urbans.

Per què més pot servir-nos a nosaltres fer aquesta divisió? Per exemple, per ajustar a l’hora de calcular les esperades dels indicadors. Però també per observar-ne diferències, com per exemple en un indicador, l’EQA0207 – Tractament amb IECA o ARA-2:

En aquest gràfic, tenim d’esquerra els equips rurals i a la dreta els equips urbans. Cada punt representa un equip, i l’eix de les Y hi ha el % de resultat de l’indicador. Per tant, com més agrupats estiguin els punts, més homogeni serà els resultats. Pel contrari, com més escampats en vertical estiguin els punts, més diferències hi haurà entre els resultats dels equips. Fent una ullada al gràfic, podem veure com en aquest cas, els resultats dels equips rurals són menys homogenis que els dels equips urbans.

Publicat dins de Inici | 1 comentari

Bon Nadal i bones festes

Volem acomiadar l’any i desitjar-vos unes bones festes, i sobretot un agraïment per les vostres aportacions, comentaris, lectures i feina que hem pogut fer conjuntament amb tots vosaltres.

De cara al 2020, més!new-year

Publicat dins de Inici | Deixa un comentari

Des de quan hi ha dades en salut?

L’estadístic Karl Pearson (Londres, 1857-1936) va dir una vegada “les estadístiques són la gramàtica de les ciències”. A la seva manera, venia a dir que les dades i resultats són la manera d’estructurar un missatge i comunicar-lo per explicar la realitat. Més d’un segle després, ens trobem que cada vegada hi ha més disponibilitat de dades, més demanda d’informacions i, fins i tot, estan apareixent perfils professionals nous com el de data scientist. Les dades serveixen per donar explicacions a realitats complexes, i la seva evolució ens pot permetre tenir un millor coneixement i incidència en la realitat.

data1

És difícil establir des de quin moment hi ha dades sobre salut fiables registrades a qualsevol lloc. Una referència que es dona diverses vegades a la literatura és a l’inici del segle XVII. El comerciant i estadístic John Graunt (1620-1674) va publicar l’obra Natural and Political Observations Made upon the Bills of Mortality. En aquest text exposava diverses taules d’evolució de la mortalitat a Londres amb la idea d’estudiar-hi els canvis i mirar de fer-ne prediccions. Més o menys alhora, William Petty (1623-1687) va començar a publicar informes sobre mortalitat infantil relacionada amb diverses malalties. Fora de les illes britàniques també es treballava en aquest àmbit. Per exemple, el metge italià Bernardino Ramazzini (1633-1714)  va publicar l’obra De Morbis Artificum Diatriba (malalties dels treballadors) l’any 1700.

Un altre exemple rellevant és de l’any 1776, a Suècia, el científic Pehr Wargentin (1717–1783) va publicar les primeres dades de mortalitat d’una població d’un país sencer a través del registre de dates de naixements i mortalitats. Més enllà del valor històric d’aquest fet puntual, va ser la primera vegada que es va poder contrastar amb dades empíriques una hipòtesi poblacional. En aquest cas, es va veure que la mortalitat era menor en dones que en homes1. Amb una taula de text, amb fileres, columnes i xifres es va poder arribar a inferir aquesta informació i buscar-ne explicacions.

Avui en dia, però, aquests mètodes manuals ja fa uns quants anys que han quedat antiquats. Cada vegada treballem amb conjunts més grans de dades i necessitem recursos nous per presentar-los per poder transformar aquesta quantitat de dades en informació útil. La més habitual són els indicadors, conjunts definits de dades determinades que donen resposta a preguntes de la realitat a través de resultats tangibles i comptables.

Un cop hi ha la informació treballada, es decideix el format de visualització que se li donarà. Aquí entren en joc les presentacions gràfiques. N’hi ha de molts tipus i varietats, i cada una és adient per transmetre un missatge. Per exemple, farem servir gràfics de barres per comparar conjunts de dades equivalents, un gràfic de línies per mostrar l’evolució d’una dada determinada, o una dada  numèrica que canviï de color en funció de si és adient o no, com un semàfor.

data3data2

Hem passat de taules i xifres escrites en paper a presentacions dinàmiques virtuals i tenim informacions gairebé per a tot. Esperem que ens siguin útils i ens serveixin per fer més i millor.

 

Publicat dins de Inici | Deixa un comentari

Com construïm un indicador

Alguna vegada ens han preguntat com es fa un indicador. Darrere hi ha una feina i tot un procés de treball. Com totes les receptes, necessiten temps, paciència i cuinar-se a foc lent.

En la creació d’un indicador hi intervé força gent que forma un equip heterogeni i multidisciplinar: professionals clínics, informàtics, documentalistes, estadístics… Això sí, per fer un indicador el procés segueix sempre aquestes fases:

Proposta d’indicador

Els indicadors no surten per si sols, sinó que la majoria neixen a través de peticions. Una de les principals fonts  és a través dels mateixos professionals. A SISAP-ECAP hi trobareu l’apartat “Proposa’ns nous indicadors”. Se t’obrirà un formulari que hauràs d’omplir amb la informació imprescindible per a que el valorem i hi treballem. Un cop ens arriba, ens hi comencem a endinsar en profunditat.

Definició de l’indicador

Aquesta etapa és la principal en el procés de creació d’un indicador. S’hi estableixen les pautes bàsiques i se li dona forma. El més important de tot és definir exactament i amb el màxim detall possible què es vol mirar (numerador) dins de quin conjunt de població (denominador). Un cop delimitats aquests paràmetres, comença una fase de recerca bibliogràfica exhaustiva. Cal mirar què es diu a la literatura sobre el tema, veure quines recomanacions hi ha i quin grau d’evidència tenen. És primordial que els indicadors estiguin definits en base a evidència científica i segueixin recomanacions sòlides de pràctica clínica. Un bon indicador permet mesurar l’adequació de la pràctica clínica als criteris establerts a la literatura. També es mira la factibilitat i els possibles efectes secundaris.

Quan donem per acabada aquesta fase, tenim un numerador, un denominador i les seves respectives exclusions.

Estudi d’operabilitat

Un cop tenim el marc teòric de l’indicador, cal veure si és traslladable en el dia a dia de la consulta. Un equip de professionals clínics es dedica a comprovar si la informació que es vol obtenir (el numerador) es pot (i cal) registrar de forma estructurada a l’ECAP. Si és el cas, també analitzen quantes maneres diferents hi ha de fer aquest registre. És important adaptar-se a les pràctiques que es duen a terme i intentar no crear indicadors que fomentin un registre excessiu d’informacions, facin gastar més temps del necessari fent clics a diverses pantalles, facin demanar proves o caure en un acarnissament terapèutic.

Si durant aquesta etapa no es veu que hi hagi una manera establerta de mesurar estructuradament el numerador, poden passar tres coses: l’indicador es descarta, es deixa en espera fins a disposar de la informació per poder-lo aplicar o es redefineix.

Explotació de dades

Aquesta part ja és purament informàtica. A través de les taules i bases de dades del sistema es fa la recerca d’informació que s’ha especificat i se n’obtenen uns resultats. L’arquitectura del warehouse de dades i el llenguatge informàtic per accedir-hi dependrà també del tipus d’informació que es necessiti. A través del recompte i suma de registres s’obtenen les n de numerador i denominador que es fan servir per calcular els resultats. Aquests processos requereixen un cert temps, ja que es treballa amb gran quantitats de dades, de manera que no és un procés immediat. Un cop s’obtenen els resultats, es processen i s’envien a la següent fase per seguir-los treballant.

Visualització

En aquest punt l’indicador ja és tècnicament operatiu i cal col·locar-lo en algun lloc per a que es vegi. En el cas dels indicadors de pràctica clínica que veuen els professionals, s’incorporen a SISAP-ECAP, a la pestanya corresponent i dins de la bateria d’indicadors als que es refereixi. En el cas dels indicadors destinats a les direccions d’equips, es fa el mateix procediment. Un cop introduït, també afegim la seva informació en una fitxa d’UMI que queda linkada a la pàgina web des d’on s’hi veuen els resultats.

Validació i revisió

Un cop està tot a punt, els indicadors es publiquen per a que siguin visibles a grups reduits de professionals que validen durant un temps determinat. Durant aquest període, els professionals poden revisar que la informació sigui coherent i que els pacients que apareixen als llistats (si n’hi ha) ho facin de manera correcta. En el cas que aparegui alguna incidència o els resultats no reflecteixin la realitat de la pràctica clínica, s’hi torna a treballar en la fase que sigui necessària per mirar de corregir-ho i es validen altre cop. 

Publicació

Un cop passat el període de validació, que varia en funció de cada indicador, s’afegeix a les pantalles de visualització de tots els professionals. La gran majoria d’indicadors que publiquem, en el moment que apareixen són informatius i no tenen puntuació de cara a l’EQA.

Seguiment

A partir d’aleshores comença el període de seguiment i anàlisi. Pot donar-se el cas que hi hagi alguna incidència que s’hagi passat per alt durant l’etapa de validació, ja sigui per algun cas concret aïllat o algun fenòmen poc replicable. En aquests casos, podeu fer servir la bústia per fer-ne un seguiment i notificar-ho.

Però els indicadors també han d’estar preparats per adaptar-se als canvis, ja que la forma en què estan calculats o definits pot canviar. Per exemple, amb el canvi de codificacions diagnòstiques a CIM-10-MC en alguns indicadors podia variar el denominador i modificar els resultats. O, per exemple, en el pas del mòdul d’ASSIR a la intel·ligència activa cal veure que els indicadors segueixin tenint uns resultats coherents amb la pràctica clínica.

area_definic_C3_B3.png

Publicat dins de Inici | 1 comentari