Gestió de casos

La gestió de casos és un procés de col·laboració per assessorar, planificar, facilitar i defensar les opcions i els serveis que donen resposta a les necessitats de salut de les persones a través de la comunicació i l’organització dels recursos disponibles promovent resultats de qualitat i cost-efectius.

El professional de gestió de casos coordina processos, fa seguiment dels cuidadors informals i dels proveïdors de serveis per assegurar que el pla establert es desenvolupa de manera adequada, i es monitora per una efectiva provisió de serveis basada en els resultats específics desitjats.

Des del mes de juliol estem publicant dades sobre els pacients que es segueixen en gestió de casos.

Aquí podeu veure com es presenten les dades:

gestió de casos

 

Les dades es publiquen per equip, SAP i Àmbit. Estem treballant per publicar-les també per professional.

Així que, de moment, només ho poden consultar els responsables d’equip. Un cop publiquem les dades per professional, també ho podran veure els professionals de Gestió de Casos.

Teniu més informació de quins indicadors s’estan calculant (9 en total) en aquest enllaç de la wiki (només accessible des de la intranet): http://10.80.217.68/wikindicadors/Indicadors_gesti%C3%B3_de_casos

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Reposicions d’estiu (5): L’activitat de l’atenció primària permet el seguiment en línia de la grip

pexels-photoSí, ho sabem, parlar de la grip a l’estiu és estrany… Però no volíem acabar la sèrie de reposicions d’estiu del SISAP sense recuperar aquest article on explicàvem el Diagnosticat i per què pensem que té informació fiable. El post el vam publicar originàriament el 12 de març del 2013, just després d’una temporada gripal (la 2012-2013) que havia tingut uns 20.000 casos més que l’anterior. I res més, us deixem amb el post i aprofitem per recordar-vos que la setmana que ve, amb la tornada a l’escola, el blog del SISAP tornarà a la seva programació habitual.

L’activitat de l’atenció primària permet el seguiment en línia de la grip. Post del 12 de març del 2013

“Una de les primeres entrades d’aquest blog suggeria que en aquells moments havíem entrat en epidèmia de grip.  Durant setmanes, s’ha pogut seguir l’evolució d’aquesta epidèmia que ara està en descens [parla del final de la temporada gripal 2012-2013]. Aquestes afirmacions es basen en el gràfic de l’evolució de la grip de la web Diagnosticat. Com sabeu, les dades d’aquesta pàgina tenen l’origen en l’explotació de la informació de la història clínica electrònica de tots els professionals de l’atenció primària de l’ICS, i d’un nombre creixent d’altres proveïdors d’atenció primària de Catalunya que fan servir la mateixa història electrònica que l’ICS.

Però, és realment vàlida i fiable la informació de Diagnosticat? Aquesta qüestió, sovint plantejada, ens va dur a validar les dades de la grip que apareixen a Diagnosticat amb les del sistema de vigilància sentinella de Catalunya. El que vam fer va ser comparar les corbes epidèmiques dels dos sistemes.

En el següent gràfic es pot observar que les dues corbes tenen un patró similar (amb pics i descensos en les mateixes setmanes), si bé el valor de les taxes és diferent. Aquesta diferència podria explicar-se pel fet que els metges sentinella estan més entrenats en la detecció de casos de grip. Tot i això, les tendències de les dues corbes suggereixen que els dos sistemes detecten el mateix comportament de l’epidèmia gripal.

Grafic_linies_Diagnosticat_vs_SVGE

A més, també vam comparar les corbes usant el coeficient de correlació de Pearson i vam observar que ambdues corbes estan molt correlacionades [r: 0.887; Interval confiança 95% (IC95%): 0.838-0.922]:

ILI Rate Correlation Diagnosticat vs sentinel network

En definitiva, les dades mostren que Diagnosticat és un sistema que proporciona una informació fiable de la situació gripal a Catalunya. El fet que la seva actualització sigui oberta i ràpida (uns minuts després del final de cada setmana epidemiològica) fa que pugui considerar-se com un bon complement dels sistemes de vigilància epidemiològica vigents. És per això que s’ha inclòs Diagnosticat com un enllaç d’interès a l’informe setmanal del Pla d’Informació de les Infeccions Respiratòries a Catalunya (PIDIRAC).

Per a més informació podeu visitar l’apartat “Diagnosticat” que trobareu en aquest mateix blog, dins de la pàgina “Productes”; o bé visitar la web del Diagnosticat.”

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Reposicions d’estiu (4): coneixes l’Epidades?

sea-beach-holiday-vacation

Coneixes l’Epidades? Aquesta pregunta que encapçalava un post del 15 de novembre del 2013 encara la podríem fer avui. El coneixes? Si és que sí, perfecte. Si no, sempre podeu rellegir aquest post on us el presentàvem en societat (amb un cert retard, tot s’ha de dir).

Coneixes l’Epidades? Post del 15 de novembre del 2013

“Avui us volem parlar d’un dels productes del SISAP desenvolupats l’any passat [es refereix a l’any 2012], el Sisap-epiDades. Es tracta d’una intranet d’informació epidemiològica de la població catalana assignada a equips d’atenció primària (EAP) de l’Institut Català de la Salut (ICS).

L’objectiu del producte és donar una visió general de la població en la seva composició i en la distribució dels seus problemes de salut, així com en l’estat d’alguns indicadors de salut, tot aprofitant la informació generada pel seguiment de la gestió clínica dels EAP de l’ICS. A més de la visió general de la població de l’ICS, també permet aprofundir a nivell dels territoris fins a arribar a les àrees bàsiques de salut.

Aquesta informació la poden consultar els directors d’EAP, tècnics de salut i altres estructures de gestió i està en funcionament des del juliol del 2012.

A continuació podeu veure una imatge de l’aspecte del Sisap-Epidades.

Des del mes de gener del 2013, s’ha comptabilitzat una mitjana de 8,76 accessos anuals per usuari. Cal tenir en compte que es tracta d’unes informacions que acostumen a variar poc mes a mes i, per tant, el període entre consultes és més ampli que el d’altres dades del Sisap.

Esperem que la informació present al Sisap-Epidades pugui ser interessant a l’hora de tenir una visió general de la població de l’ICS.

Per a més informació podeu visitar l’apartat de Sisap-Epidades que trobareu en aquest mateix blog, dins de la pàgina “Productes”.”

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Reposicions d’estiu (3): feedback i tires reactives

beach-beverage-caribbean-cocktail-68672

 

Avui recuperem un post del 27 de maig del 2013 on us parlàvem d’un assaig clínic que vam fer abans de penjar-vos la informació de tires reactives. Esperem que us agradi!

Feedback i tires reactives. Post del 27 de maig del 2013

“En entrades anteriors us hem anat explicant el projecte d’avisos clínics i el seu impacte. Però abans d’aquest assaig clínic, al SISAP ja havíem treballat la qüestió del retorn d’informació als professionals assistencials. Un d’aquests treballs anteriors és el de tires reactives que avui us explicarem.

L’objectiu del projecte, que es va dur terme l’any 2009, era analitzar l’efecte d’un sistema de feedback sobre la indicació i despesa en tires reactives per a l’autoanàlisi en pacients diabètics tipus 2. Com en el cas dels avisos clínics, vam realitzar un assaig clínic amb una aleatorització per conglomerats.

Els professionals dels EAP del grup intervenció van rebre, a través de l’aplicació del sisap-ecap, indicadors sobre l’adequació de la seva prescripció de tires reactives i llistats de pacients amb recomanació inadequada. A diferència dels avisos clínics, però, no es tractava de recordatoris sincrònics integrats en la història clínica del pacient o l’agenda del professional, sinó informació diferida present en les pantalles on habitualment el sisap publica les dades.

La intervenció va tenir un efecte sobre l’adequació, amb una OR de 2,00 (IC95% 1,68 a 2,37). Així, l’adequació del grup intervenció va ser un 11,42% superior a la del grup control i la despesa mensual per diabètic un 11,56% inferior. No hi va haver diferències entre els dos grups en el grau de control metabòlic dels pacients.

En resum, doncs, aquest va ser un dels primers treballs en què vam veure que un sistema de feedback pot aportar millores a la pràctica clínica. En aquest cas concret, una millora de l’adequació de la indicació de tires sense que això afectés el control metabòlic dels pacients. Tot i això, aquest primer treball no contemplava un dels principals avantatges dels avisos, com és el fet que els recordatoris es visualitzin en el moment de la visita i no només de forma diferida.”

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Reposicions d’estiu (2): la població amb menys recursos té més malalties?

pexels-photo-279574Des que vam començar a ajustar les coses per nivell socioeconòmic, ja no hem pogut parar! De fet, fa unes setmanes es publicava una APICS on es veia que la prevalença de la diabetis mellitus tipus II era més alta com més pobra era una zona urbana. Però ja fa temps que parlem del tema, com podeu comprovar amb la reposició d’avui, que és del 20 de març del 2013. En el post que recuperem, parlàvem de les diferències en les prevalences de moltes malalties en funció del nivell socioeconòmic.

La població amb menys recursos té més malalties? Post del 20 de març del 2013

“[…] quan s’introduïa als càlculs la variable socioeconòmica  (índex de privació MEDEA) s’apreciava, en general, que els grups amb alta privació tenien més prevalença de les patologies incloses a l’EQA.

En aquest sentit, hi ha consens en el fet que el nivell socioeconòmic és un determinant de salut associat al desenvolupament de malalties, a la morbiditat i a la mortalitat de la població. Així, ajustar pel nivell socioeconòmic pretén fer més comparables les dades per poder interpretar-les correctament i, en definitiva, trobar una referència vàlida. Ara que hem aconseguit aproximar-nos al nivell socioeconòmic de la nostra població urbana en quatre grups de privació és desitjable avaluar el seu efecte. Per això, hem analitzat les patologies cròniques agrupades en la classificació CIAP2 que tenen més de 100.000 pacients (representen més de 8,5 milions de diagnòstics).

En la següent taula podeu comparar  les ràtios entre els pacients observats amb malalties cròniques i els esperats segons l’edat, per cadascun dels quatre grups de privació socioeconòmica.

MalatiesCroniquesMedea

Comprovem que en el conjunt de diagnòstics la població amb més privació (menys recursos) té un 22% més de registre de morbiditat que la de menys privació. Això, és només un problema de registre? És únicament atribuïble a la doble cobertura dels pacients amb menys privació? Nosaltres –i la literatura- creiem que no.

De tota manera, no totes les malalties es comporten de la mateixa manera: en la població amb menys privació sembla que hi ha més trastorns de la refracció, glaucoma, hipertròfia benigna de pròstata i osteoporosi.

És evident que, en part, les diferències de morbiditat expliquen altres diferències, tant clíniques com de recursos assignats o de despeses. Segurament estem en un moment de canvi de la referència de comparació i, si volem una referència externa a la pràctica clínica, la població amb unes característiques socioeconòmiques semblants a les dels nostres pacients pot ser una bona aproximació.”

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Reposicions d’estiu (1): et serveixen els avisos clínics?

pexels-photo-386025Si seguiu el blog, sabeu que hem parlat sovint dels avisos clínics. Podríem dir que és un dels nostres temes estrella. I, com no podia ser d’una altra manera, ja des de les beceroles del blog n’hem escrit coses. El post que inaugura les reposicions d’estiu del SISAP és el tercer post que vam escriure en aquest blog i és del 29 de gener del 2013. Tot seguit, us deixem amb l’article que explicava els resultats de l’assaig clínic que vam fer. Aprofitem per recordar-vos que podeu llegir el protocol d’aquest estudi aquí.

Et serveixen els avisos clínics? Post del 29 de gener del 2013

“Avui voldríem parlar d’una experiència que hem dut a terme durant l’any 2012 i que pensem que ha estat un èxit. Ens referim als avisos clínics. El fet que la història clínica de l’ICS estigui completament informatitzada ha permès, durant anys, proporcionar als professionals assistencials un feedback d’informació en forma d’indicadors clínics  i llistats de pacients per poder actuar. Aquests llistats, que es calculen de forma mensual, són considerats asincrònics perquè  no aprofiten un moment clau per poder actuar com és la visita.

És per això que aquest any hem anat un pas més enllà i hem desenvolupat una nova eina, que ja esta implantada en la història clínica electrònica: un sistema de recordatoris clínics sincrònics basats en la detecció de situacions clíniques millorables rellevants (el que popularment anomenem avisos clínics). D’aquesta manera, quan el professional assistencial accedeix a la història clínica o consulta l’agenda del dia pot veure si el pacient té alguna situació clínica millorable (com podrien ser, per exemple, pacients a qui cal controlar la tensió arterial, l’hemoglobina glicada o donar algun tractament determinat, sempre en funció de les patologies que tinguin).

Però, tot i que ens semblava que l’eina podia tenir una funció molt important, volíem estar segurs que era útil. Així, per tal de confirmar els avantatges i avaluar l’efectivitat d’aquest sistema vam realitzar un assaig clínic mitjançant tres subgrups d’intervenció. Durant 6 mesos els professionals d’aquests grups tenien accés als avisos clínics que els indicaven aquells pacients amb situacions clíniques millorables. Un grup disposava només de la visualització dels recordatoris a la pantalla d’eCAP “Avisos del pacient”; un altre tenia, també, una marca en l’agenda del dia (grup +Agenda); i l’últim dels grups d’intervenció podia, a més, configurar els avisos (grup +Configuració). Al final de l’estudi es va comparar la disminució del nombre d’avisos entre els grups intervenció i el control.

A la taula es pot observar l’increment en la resolució dels avisos respecte als controls i que aquesta diferència sembla augmentar com més intensiva és la intervenció. És molt interessant veure que el grup de professionals que tenia accés als avisos clínics ha estat capaç de resoldre un 20% més d’aquestes situacions clíniques que no pas el grup que no tenia aquesta eina.

Resultats_avisos_globals
Per a més informació (metodologia de l’estudi, tipus d’avisos clínics, resultats desagregats per avís clínic, gràfics, conclusions, etc.)  podeu visitar l’apartat d’Avisos Clínics que trobareu en aquest mateix blog, dins de la pàgina “Productes”.

Podem dir, doncs, que els avisos clínics són una eina útil que ajuda a millorar la qualitat assistencial. Què en penses?”

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Reposicions d’estiu

pexels-photo-296357Aquesta segona meitat de l’agost on molts de vosaltres potser feu vacances (i molts de nosaltres també), aprofitarem els dies per fer el que fan molts mitjans televisius: reposicions d’estiu.

En general, el mes d’agost és un mes on hi ha poques visites al blog i pocs posts. En aquest gràfic, es pot veure com el mes d’agost és el que menys visites té cada any (excepte l’any 2014 que va ser el febrer) i en el còmput global dels cinc anys d’existència del blog.

Anàlisi visites i posts del blog 2013-2016A més, del 2013 al 2016 només s’han publicat tres posts a l’agost (no és la mitjana, és el número absolut!).

Però a pesar que és el mes amb menys visites, aquest any no volem deixar el blog desatès i és per això que hem decidit fer reposicions d’aquells posts que ens semblen interessants de recuperar.

Així que, a partir del dilluns 21 d’agost i durant les pròximes tres setmanes, recuperarem 5 posts que es van publicar durant el primer any de vida del blog.

Esperem que us siguin una lectura d’estiu agradable i ens retrobem a mitjans de setembre amb més novetats.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Evolució del cribratge del VIH i les ITS a l’atenció primària de l’ICS

El passat 10 de juliol es va celebrar la jornada “Millorant el diagnòstic precoç del VIH a atenció primària a Catalunya i Europa”, organitzada pel CEEISCAT. En ella vam presentar alguns dels indicadors d’infeccions de transmissió sexual (ITS) que s’han treballat en els últims temps i que podeu trobar definits a la wiki.

Algunes de les dades que es van destacar van ser:

  • Que el cribratge de diverses ITS i VIH ha augmentat, com es pot veure en aquest gràfic que mostra l’evolució del percentatge de pacients amb un nou diagnòstic d’ITS als quals se’ls ha valorat el VIH i els nous diagnòstics de VIH als quals se’ls ha cribrat de diferents ITS:Cribratge_Dashboard_201701
  • Que el cribratge de VIH davant d’una nova condició indicadora és més freqüent en gent jove:

vih i condicions indicadores

  • Que la incidència de VIH en pacients amb condició indicadora és molt més elevada que en la població general (incidència de 181/100.000 versus 13,1/100.000):

incidencia vih

  • I que la incidència de VIH  és més elevada en homes, en els grups d’edat més joves i en pacients amb poca privació socioeconòmica (pacients més rics):

vih per medea

Per acabar, es van plantejar una sèrie de conclusions i reptes de futur. En aquest sentit, es va destacar que s’ha millorat el cribratge de VIH i ITS en els darrers anys a l’atenció primària; que cal continuar millorant el registre de dades a l’ECAP i que es fan necessaris nous indicadors clínics que recullin aquelles activitats que permeten millorar l’atenció als pacients amb ITS a l’atenció primària.

Publicat dins de Anàlisi | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Nous indicadors de pediatria

crayons-coloring-book-coloring-book-159579Fa uns mesos us vam demanar la vostra col·laboració perquè ens enviéssiu indicadors per afegir a l’EQA de pediatria.

En total, hem rebut 42 propostes de nous indicadors. Des d’aquí, voldríem agrair la vostra ajuda a tots els que ens heu enviat propostes. Encara que, de moment, alguna d’elles no hagin tirat endavant (per falta de més evidències o qüestions tècniques) heu de saber que les tenim totes guardades i classificades per si en algun moment són indicadors viables.

I aprofitem el post per presentar-vos cinc nous indicadors, fruit d’aquestes propostes, que s’han validat amb la comissió assessora de pediatria, i  que teniu disponibles des d’avui.

Aquests indicadors són:

 

S’han afegit a l’EQA com a informatius (això vol dir que no donen punts en l’EQA global). Esperem que us siguin d’utilitat.

Publicat dins de EQA | Etiquetat com a , , | 4 comentaris

Tens una idea?

pexels-photo-287227Si treballes a l’ICS i tens una idea per a un projecte de recerca en atenció primària, t’agradarà saber que des de fa unes setmanes ja està oberta la convocatòria de beca SIDIAP 2017. En aquest enllaç en podeu llegir els detalls.

Bàsicament, l’ajuda consisteix en una extracció de dades de la base de dades SIDIAP (sense cap cost) per a la realització de projectes de recerca en atenció primària.

L’any 2016 es van presentar 17 projectes i es van concedir 7 ajudes. Cal tenir en compte que es concedeix una beca per a cada Unitat de Suport a la Recerca (USR) de la IDIAP.

Així que si necessiteu dades per a algun projecte, no dubteu a presentar-vos a la beca. Les propostes es poden enviar fins al 3 de novembre. Molta sort!

Publicat dins de SIDIAP | Etiquetat com a , | Deixa un comentari