En alemany existeix una paraula anomenada “Waldeinsamkeit” que no té una traducció directa ni fàcil en cap altre idioma. El que expressa aquesta paraula és la sensació espiritual que una persona té en sentir-se minúscula en la immensitat d’un bosc.
Hi ha vegades que més que en un bosc, ens podem sentir en una selva o un oceà de dades, i hi ha vegades que tota la informació que tenim al nostre abast és d’una magnitud que, d’entrada, pot fer feredat. En el nostre cas, hi ha vegades que ens preguntem quants indicadors tenim o quin volum d’informació tractem.
Des de l’estructuració de la informació electrònica amb els ordinadors i la implantació de sistemes d’informació i digitlització, cada vegada ens trobem navegant amb més dades i generant nova informació. Però, encara que sembli mentida, des del principi dels temps s’ha treballat sempre amb informació i dades, encara que fos de manera manual i amb escales i magnituds més petites que avui en dia.
Per exemple, un dels primers metges més influents en el creuament i anàlisi de dades va ser l’anglès John Snow (amb h, no us confongueu). Utilitzant els registres de mortalitat per còlera de l’hospital de Middlesex amb els domicilis dels difunts va poder identificar les zones i causes d’expansió de la malaltia.
O una altra figura interessant, la de Charles-Edward Amory Winslow, que portava el control dels seus pacients d’hospital en un registre manual i els feia un seguiment anual. A més, va ser un dels primers i més influents defensors que les dades sanitàries agregades i explotades havien de ser de domini públic.
A dia d’avui, amb l’accés a internet generalitzat al nostre entorn i en el d’altres països, l’accés i possibilitat de distribució d’informació té uns nivells i potencials que fa uns anys no podíem ni imaginar. En aquest context, cal plantejar-nos conceptes com la transparència, l’accessibilitat, l’equitat o l’adequació de les dades que tenim. De la mateixa manera, les dades que tractem han de ser degudament anonimitzades i irrastrejables per protegir la privacitat i drets dels ciutadans.
Per posar exemples, hi ha països com Dinamarca, Suïssa o Letònia, el Regne Unit o organismes com l’OCDE o l’OMS que publiquen informació general sobre salut i sanitat. Com a mostra, al Regne Unit hi ha un portal d’accés públic a la ciutadania amb un recull d’indicadors de salut i població. O, un altre exemple, el ministeri de salut danès té un portal obert amb dades i xifres sobre el nombre de professionals al sistema sanitari i altres informacions de pràctica mèdica (tant per atenció primària com hospitalaria).
Com a conclusió, és important ser conscients de la magnitud de dades que es generen al nostre entorn, i com les aprofitem per generar coneixements i millores en diferents àmbits. És per això també que és important que aquestes dades siguin transparents i accessibles. Com més compartit sigui el procés (creació de dades, d’informació, coneixement, anàlisi i saber), més potent serà el resultat final.
