Indicadors administratius

Us informem que, des d’avui teniu disponibles els primers indicadors de l’activitat administrativa dels i les professionals administratius d’atenció primària i la població assignada a una UAS. Dins l’apartat de Gestió Clínica seran visibles els resultats globals de l’equip d’atenció primària i els individuals de cada professional per a l’equip directiu. També cada professional podrà accedir als seus propis resultats des del Sisap Ecap. Cal tenir en compte que, en aquest moment, només apareixerà l’activitat d’aquelles persones que formen part de la plantilla estructural de l’equip.

Aquesta és només la primera passa per a la construcció d’un marc d’anàlisi de l’activitat dels professionals administratius dels equips d’atenció primària, que va més enllà del que queda recollit en una agenda i del propi concepte de visita. La pretensió es visibilitzar i posar en valor la tasca d’aquests professionals per poder adequar els recursos i els processos en els que intervenim des de l’anàlisi de la nostra activitat.

Indicadors administratius:

Població assignada a una UAS:

Evolució de la incidència de malalties cròniques durant la pandèmia

Fa uns dies vam compartir el pre-print d’un estudi (que actualment està en revisió per parells en una revista científica) sobre l’evolució durant la pandèmia del diagnòstic de 7 malalties cròniques a l’atenció primària de Catalunya.

En l’article descrivim que, durant el 2020, es va reduir la incidència de nous diagnòstics registats de diabetis mellitus tipus 2 (DM2), asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC),  insuficiència cardíaca (IC), cardiopatia isquèmica (CI), hipertensió (HTA) i hipercolesterolèmia. La MPOC va ser el diagnòstic que més va caure (un 60%) i la IC el que menys (14%de reducció) mentre que la resta van disminuir al voltant d’un 30%. En el següent gràfic es veu bastant bé la caiguda de diagnòstics que es produeix coincidint amb el confinament domiciliari del 2020:

L’estudi no només es centra en allò que va passar el 2020, sinó que fem seguiment fins fins a finals d’agost del 2022. Després de 2 anys de seguiment, veiem que algunes d’aquestes malalties han recuperat el nivell diagnòstic previ a la pandèmia, excepte l’asma i la MPOC. Això pot ser degut a la limitació de les espirometries que s’ha fet durant la pandèmia. En aquesta figura on es presenta l’acumulat mensual dels 7 diagnòstics analitzats es veu força bé en quines malalties estem a nivells de diagnòstic (o superior) als del 2019 i en quines encara no:

L’increment del nombre d’alguns dels diagnòstics registrats durant el 2021 i el 2022  ha compensat la reducció del 2020 en el cas de la diabetis i la IC. Pel que fa a la hipercolesterolèmia, a més, s’ha observat un excés de diagnòstics. En la figura de sota es veu quin seria el nombre acumulat de diagnòstics esperats des del primer dia de la pandèmia i els observats acumulats reals durant la pandèmia. Podem veure aquest excés que comentàvem, les “compensacions” i també els que encara no s’han recuperat.

Cal tenir en compte que les compensacions podrien ser també fruit d’un empitjorament de la salut de la població durant la pandèmia. És a dir, que l’augment de diagnòstics sigui per un increment real en la incidència com a conseqüència de la pandèmia o les mesures. En aquest sentit, l’excés de diagnòstics d’hipercolesterolèmia podria ser un indicador d’això, però també podria ser degut a una menor adequació diagnòstica. Cal fer més estudis per aprofundir en les possibles explicacions d’aquest increment. Tot i això, en l’anàlisi dels indicadors de l’EQA sí que s’observa una reducció de l’adequació diagnòstica durant el 2020, 2021 i 2022, amb un augment de la variabilitat entre els EAP.

En resum, tot i que la capacitat diagnòstica de l’atenció primària ha recuperat els nivells d’abans de la pandèmia en algunes malalties cròniques, n’hi ha d’altres com l’asma, la MPOC o CI que encara no s’han recuperat. A més, l’excés de diagnòstics d’hipercolesterolèmia hauria d’analitzar-se en més detall.

Per acabar, en aquest estudi no vam incloure els diagnòstics de càncers perquè ja els havíem analitzat en dos articles previs, un amb dades de 2020 i l’altre amb dades del 2021.

16 anys d’evolució

Com vam explicar fa un temps, fa més de 15 anys que des del SISAP treballem les dades de la història clínica electrònica d’atenció primària i construïm indicadors, avisos, webs, etc., per a que us puguin ser útils com a eines d’ajuda a la pràctica assistencial. Això vol dir també que fa més de 15 anys que calculem l’estàndard de qualitat assistencial (EQA). Com sabeu, l’EQA ha canviat molt al llarg d’aquests anys, però hi ha alguns indicadors que en formen part des dels inicis. Per exemple, tres dels indicadors de diabetis mellitus tipus 2 (DM2): el de control de la glicada, cribratge del peu i cribratge de la retinopatia. 

Tenir dades de tants anys ens ha permès veure quina ha estat l’evolució històrica d’aquests indicadors. En el següent diagrama de caixes es veu l’evolució de l’indicador de control de la glicada al llarg dels últims 16 anys:

El gràfic representa la distribució del resultat de l’indicador a nivell d’equip. La línia central marca la mediana del resultat i la mida de la caixa ens informa de la dispersió entre els equips.

I què veiem? 

Doncs que des del 2007 al 2019, l’evolució de l’indicador ha estat a augmentar el resultat i disminuir la variabilitat. Vam passar d’un resultat del 59,6% l’any 2007 a un 70,9% al 2019 (increment del 18,9%) mentre que les diferències entre els EAP (el que anomenem variabilitat) es va reduir de 0,0995 a 0,051 (reducció del 48%). Això que expliquem, és una de les coses que sol passar quan s’introdueixen indicadors: milloren els resultats i es redueixen les diferències entre els EAPs.

A la Figura també veiem l’impacte que va tenir la pandèmia (impacte que hem analitzat en diversos estudis, per exemple aquí, aquí i aquí). Així, al 2020 el resultat va caure al valor més baix de la sèrie històrica (55,8%, caiguda del 22% respecte al 2019) i amb un gran augment de la variabilitat (+142%!). Però, en canvi, durant el 2021 i 2022 (aquest últim amb dades només fins l’agost), el resultat torna a augmentar situant-se a nivell del 2015 i les diferències entre els EAP es fan més petites.

Finalment, us deixem amb dues figures més, per si voleu interpretar-les també vosaltres.

Detall d’ activitats grupals i/o comunitària

Us informem que hem publicat a Longview el llistat d’activitats grupals i/o comunitàries dels equips d’atenció primària. Per accedir, ho podeu fer a través de Gestió clínica > Grupal i comunitària > Activitats grupals i/o comunitàries

Allà trobareu:

• Codi de l’activitat
• Tipus (C: comunitària, G: grupal, GC: Grupal i comunitària)
• Activitat: subtipus d’activitat
• Temàtica de l’activitat (segons les categories d’ECAP)
• Títol de l’activitat
• Data de l’activitat
• Si compleix criteris per ser compatibilitzada als indicadors: validada i amb un seguiment (això últim en el cas de grupals +/- comunitàries)
• Número total de sessions
• Número total d’ hores
• Número total d’ assistents
• Si ha participat un/a referent de benestar emocional
• Si ha participat un/a nutricionista

Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès.

Llistats setmanals de pacients pendents de vacunació grip o COVID.

Des d’avui teniu disponibles per administratius a SISAP-ECAP llistats setmanals de pacients pendents de vacunació grip o COVID.

Una vegada entreu, es pot triar la UBA i veure els pacients amb recomanació i amb alguna de les dues vacunes pendent d’administrar.

Indicadors per al seguiment de la campanya vacunal (tardor 2022)

La campanya vacunal que s’inicia a la tardor del 2022 inclou la vacunació antigripal habitual d’aquesta època, però aquest any incorpora la vacunació COVID tal i com marca el document del Ministerio de Sanidad, que trobareu en aquest enllaç: Recomendaciones_vacunacion_Otono_Covid_VF.pdf

Les recomanacions de vacunació COVID de record són pràcticament idèntiques a les habituals de la grip, i inclouen les persones de 60 o més anys i els menors de 60 anys amb factors de risc (http://sisap-umi.eines.portalics/indicador/concepte/3994/ver/)

A banda s’inclouen, independentment de l’edat, els institucionalitzats, les embarassades (a qualsevol trimestre o durant el puerperi) i els convivents de pacients amb alt grau d’immunosupressió.

També es recomana la vacunació del personal de centres sanitaris, sociosanitaris i residències geriàtriques.

Els menors de 12 anys no poden rebre aquestes dosis de record COVID.

Aquells pacients sense una primovacunació completa enfront la COVID o els menors entre 5 i 11 anys que hagin de ser vacunats han de rebre les vacunes originals monovalents amb la soca de Wuhan que s’havien utilitzat fins ara.

Les vacunes COVID utilitzades a la campanya 2022-23 són les següents:

• Spikevax Moderna BA.1
• Comirnaty Pfizer BA.4/5

L’interval mínim amb les dosis anteriors o amb un diagnòstic confirmat ha de ser de 5 mesos, excepte en el cas dels majors de 79 anys, pacients amb immunosupressió o pacients en residències geriàtriques, on es pot administrar a partir dels 3 mesos de la infecció confirmada o a partir dels 5 mesos des de l’administració de l’última dosi.

Pel que fa a la grip, les vacunes disponibles seran tres, totes elles tetravalents:

• Vacuna fraccionada d’alta càrrega antigènica (Efluelda ®): prioritzada per >=80 anys i >=60 anys institucionalitzats o ATDOM
• Vacuna inactivada adjuvada (Fluad Tetra ®): per >=65 anys
• Vacuna fraccionada inactivada (Vaxigrip Tetra ®): per grups prioritzats a partir dels 6 mesos d’edat

Per a realitzar el seguiment dels resultats d’aquestes vacunacions, a banda dels indicadors de vacunació de la grip, s’han creat 3 nous indicadors a EQA, dels quals els professionals disposaran de llistats setmanals (actualitzats amb dades de la setmana anterior):

• EQA0503 (Vacunació COVID en majors de 59 anys) (http://sisap-umi.eines.portalics/indicador/indicador/4399/ver/)
• EQA0504 (Vacunació COVID en població de risc) (http://sisap-umi.eines.portalics/indicador/indicador/4400/ver/)
• EQA0720 (Vacunació COVID en població de risc pediàtrica) (http://sisap-umi.eines.portalics/indicador/indicador/4401/ver/)

Per últim, a DBS Form s’hi ha eliminat l’antiga pestanya “COVID”, i s’hi ha afegit el diagnòstic COVID a la pestanya de “Problemes” i el de vacuna COVID a la pestanya de “Vacunes” (imatges)

Nou indicador del projecte Essencial

ES31 – Tractament inadequat amb benzodiazepines en ansietat

Els trastorns d’ansietat representen un dels problemes de salut mental més freqüents entre la població general, sent el consum de benzodiazepines al nostre entorn un dels més elevats del món, sobretot en la gent gran.

En persones adultes amb trastorns d’ansietat, no es recomana l’ús prolongat, de més de 4 setmanes, de benzodiazepines pel risc de tolerància, dependència i efectes adversos greus associats com són: alteracions cognitives i de memòria, somnolència, augment del risc de caigudes i accidents de trànsit.

A Catalunya, el 41,6% de les persones diagnosticades d’ansietat en els 12 mesos anteriors a maig de 2022, van rebre un tractament amb benzodiazepines que superava les 4 setmanes. Això representa un total de 65.735 individus.

Tot i que es recomana una durada inferior a 4 setmanes, per aquest indicador s’ha establert una durada 50 dies tenint en compte les presentacions dels envasos de benzodiazepines ansiolítiques d’ús freqüent en el nostre àmbit (30, 40 i 50 comprimits). Això representa 30.530 individus (0,8% de tota la població major de 18 anys, atesa als equips d’atenció primària).

En aquest enllaç trobareu més informació de l’actualització de la  recomanació de l’Essencial.

Per a veure i fer seguiment dels resultats trobareu els resultats aquest indicador publicats a Dades de l’EAP Gestió clínica -> Essencial -> Indicadors clínics.

Canvi a l’indicador TIR005

Gràcies al suggeriment d’una professional d’un EAP vam detectar una errada a uns dels indicadors de tires de glicèmia, concretament el TIR005. Aquest indicador només incloïa pacients amb insulina ràpida amb menys de 22 tires/setmana, quan en l’últim algoritme Recomanacions sobre la indicació i freqüència de l’autoanàlisi de glicèmia capil•lar (ACG) en la Diabetis Mellitus (DM) s’ha d’incloure en la mateixa situació als pacients amb insulina intermitja .

Ja hem corregit l’errada i podeu consultar les dades com sempre a Longview i SISAP-eCAP.

Us animem a seguir comunicant-nos suggeriments, propostes o incidències sempre que ho necessiteu.

La satisfacció dels pacients atesos a l’atenció primària

Fa unes setmanes vam publicar a Longview (Altres informacions > Satisfacció de l’usuari) els resultats de l’enquesta de satisfacció PLAENSA del 2021 per equip d’atenció primària (EAP), territoris i global de Catalunya. Si voleu saber-ne més (com es realitza l’enquesta, mida mostral, etc.) podeu consultar el següent enllaç per a tenir informació global.

El grau de satisfacció global se situa en un 7,14 tot i que s’observa una reducció d’un 9% respecte als resultats del 2018 (pre-pandèmics). L’enquesta consta de diversos ítems que poden ser interessants per conèixer diferents aspectes relacionats amb la satisfacció dels pacients atesos a l’atenció primària.

Aprofitant que ara disposem d’aquestes noves dades, vam voler analitzar també si aquesta satisfacció tenia relació amb algun dels indicadors d’organització dels EAP. Per això vam mirar la correlació entre els resultats de l’enquesta i una sèrie d’indicadors a nivell d’EAP. La següent figura mostra els resultats dels coeficients de correlació entre la satisfacció i els indicadors. Com s’interpreta? Si es veu el valor del coeficient de correlació vol dir que la correlació és estadísticament significativa. Com més gran és el número, major és la correlació. Si el color de la cel·la és verd vol dir que és una correlació directa (augmenta la satisfacció quan augmenta l’indicador) i si és vermell és que és inversa (disminueix la satisfacció quan augmenta l’indicador).

Així, veiem que una major longitudinalitat, una major accessibilitat i una major oferta de visita presencial es correlaciona amb una major satisfacció. Per contra, el % de visites 4CW, el % de visites en agendes d’urgències i el % de pacients que usen econsulta es correlaciona de forma inversa. Aquest últim indicador d’econsulta, però, s’ha d’interpretar en el context de la pandèmia on pot haver confusió amb l’accessibilitat (major percentatge d’econsulta secundari a una major dificultat per accedir a la visita presencial). 

Un cop s’ajusten els resultats per edat, sexe i nivell socioeconòmic, la significació estadística de les correlacions es manté.

Així, doncs, podem concloure que la longitudinalitat i l’accessibilitat no només aporten beneficis als pacients (descrits en múltiples estudis), sinó que també augmenten la seva satisfacció.

El càlcul de metes 2022 dels subindicadors de l’EQA pediàtric pels equips en detall.

Les metes dels subindicadors de l’ EQA de pediatria es recalculen de forma mensual  en funció de denominador de l’ indicador per tal d’ evitar intervals massa estrets entre metes mínimes i màximes en poblacions més reduïdes.

Mirem-ho en profunditat.

1. En primer lloc, per calcular aquestes metes agafem com a punt de partida per tot l’ ICS les dades de novembre del 2021. Per què novembre i no desembre? per evitar així la pujada que acostuma a produir-se durant l’ últim mes de l’any. A aquestes dades les anomenarem basals.

2. A continuació establim la meta mínima de cadascun dels subindicadors, aquesta correspon al percentil 20 (p20) de la distribució del basal dels equips.

3. Per altra banda, la meta màxima de cadascun dels subindicadors per tot l’ ICS aquest 2022 correspon al percentil 50 (p50) de la distribució dels basals dels equips.

4. Un cop tenim aquestes dues metes, les calculem aplicades a cada equip o professional segons la seva població assignada atesa mitjançant el càlcul de les metes per pacient. Aquestes es calculen amb la següent fórmula:

• Meta màxima per pacient = meta màxima x denominador subind.
• Meta mínima per pacient = meta mínima x denominador subind.

Aquest càlcul ens dona el nombre de pacients que ha de figurar al numerador del subindicador per arribar a cadascuna de les metes. Aquest càlcul sempre s’ arrodoneix al número sencer inferior. Per exemple, si el resultat és 4,8, la meta per pacient serà de 4.

En alguns casos podria ser que les metes màxima i mínima per pacient fossin la mateixa. En aquests casos el que fem és treure un pacient al denominador del subindicador per calcular la meta mínima per pacient (sempre que no surti un número negatiu). Quedaria així:

• Meta màxima per pacient = meta màx. x denominador subind.
• Meta mínima per pacient = meta mín. x (denominador subind. – 1)

5. Finalment, aquestes metes per pacients, les transformem en un percentatge que seran les metes mensuals de l’ equip per cada subindicador. Això ho fem de la següent manera:

Meta màx. equip = (meta màx. per pacient / (denominador subind)) x 100

Meta mín. equip = (meta mín. per pacient / (denominador subind)) x 100

Teniu em compte que si el resultat de la meta màxima es superior al 95 % no l’ aplicarem, ja que com a màxim posarem un 95%.

Per altra banda, establim que la meta mínima sigui com a màxim el 90 % de la meta màxima.

És per això que diem que, en funció del l’ equip i el mes hi poden haver metes diferents als subindicadors pediatria, ja que tenim en compte el denominador d’ aquests. Aquest canvi fa que les metes siguin més assequibles, sobretot en casos de denominadors baixos dels subindicadors o amb marges molt estrets i que abans eren molt difícils d’assolir.

En relació al càlcul del sintètic recordeu que existeix l’aplicació de l’esforç del 60%.