Canvis en els indicadors ATDOM

Al llarg d’aquest 2019, arrel dels canvis en el catàleg de problemes de salut hi ha pogut haver canvis en alguns indicadors. Com us hem anat comentant, durant tot l’any n’estem fent el seguiment, monitoritzant els canvis que hi hem detectat i fent els ajustaments necessaris en cas que detectem errors o incoherències. Alguns codis diagnòstic poden agrupar-se ara de manera diferent i afectar registres que ja estiguessin fets, i pot, per exemple, fer incloure o excloure incorrectament pacients en alguns indicadors.

Hem detectat que això passa els indicadors d’ATDOM (Programa d’atenció domiciliaria), que han hagut de patir alguns canvis que han fet variar els denominadors i la definició que fem del concepte:

1.   Pel que fa el concepte ATDOM
2. Amb l’antic catàleg CIM-10 de diagnòstics, teníem en compte el codi Z74 i totes les seves subcategories (Z74.*) per definir el concepte ATDOM.
3. Amb la migració dels codis de l’ECAP, cada  Z74.* tenia el seu homòleg, però cap d’ells activava el programa ATDOM i donat que la situació ATDOM no és un diagnòstic clínic sinó una situació, no hi havia un consens de quin codi definia millor la situació del pacient ATDOM.
4.   Finalment, el mes d’octubre es va decidir que el codi Z74.9 activaria el programa ATDOM a ECAP i que seria l’únic codi  diagnòstic amb un THESSAURUS d’ATDOM.
5.   Paralelament, pel que fa l’indicador EQA0403 – Assolir un ambient segur a la llar en persones ATDOM: des de la direcció assistencial es va decidir a mitjans de febrer que la valoració de l’ambient segur a la llar s’havia de fer a tots els pacients ATDOM i no només aquells que estiguessin valorats com ATDOM amb risc de lesió.

Com sempre, si us trobeu amb alguna anomalia o canvi brusc de resultats en algun indicador, podeu comunicar-nos-ho a través de la bústia. Indiqueu-nos de quin indicador es tracta, expliqueu-nos el canvi que hagueu vist i detalleu-nos el cas.

Seguiment de la campanya de la grip

Segons Benjamin Franklin, les úniques coses segures a la vida són la mort i els impostos. Però, si mirem de ser una mica més optimistes, alguna més n’hi deu haver. Com per exemple, als finals d’octubre sempre passen coses: és la castanyada, Tots Sants, Halloween, acostuma a haver-hi un canvi d’hora, arriben les pluges, baixa la temperatura i s’acosta l’hivern.

I, a més, acostumen a ser les dates en les que comença la campanya de vacunació de la grip. Aquest any 2019 ha començat avui. Com cada any, teniu a la vostra disposició una sèrie d’eines per fer-ne un seguiment:

• Diagnosticat :  està permanentment activat, i podeu anar seguint la taxa d’incidència dels casos registrats de grip als EAP de Catalunya, a més de poder-los comparar amb anys anteriors.

• SeGrip: S’activarà la mateixa setmana que s’iniciï la campanya de vacunació i s’actualitzarà setmanalment fins a final d’any. Allà hi trobareu les cobertures vacunals per grups d’edat i equip d’atenció primària (EAP).

• Indicadors i llistats individuals de l’EQA:  s’activaran amb el darrer càlcul d’octubre. Es tracta dels indicadors de vacunació antigripal de l’EQA:
  
  • EQA-0501: Vacunació de la grip en majors de 59 anys 
  • EQA-0502: Vacunació de la grip població de risc 
  • EQA0712 – Cobertura vacunació antigripal en infants de risc
• Avisos clínics: s’activaran durant la primera setmana de novembre.  No s’activen just a l’inici de la campanya de vacunació perquè el seu objectiu és identificar aquells pacients que per alguna raó no s’han vacunat les primeres setmanes de la campanya.

Si voleu encara més informació, des d’aquest enllaç Podeu trobar documentació addicional sobre la vacunació antigripal que ha elaborat l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

Hi pot haver diferències als indicadors segons les variables socioeconòmiques?

El 10 d’abril de 1912 va enfonsar-se el Titanic. Més enllà de pel·lícules i efemèrides, la història d’aquest famós vaixell ofereix diverses lectures i permet fer-ne reflexions extrapolables a altres àmbits. Per exemple, mirant els registres es poden detectar fàcilment diferències entre les víctimes del vaixell (Carroll & Smith, 1997). Si ens centrem en el cas de les dones, de les passatgeres que viatjaven en primera classe (els bitllets més cars, assequibles per ciutadans de rendes altes), en van morir un 3%. De les passatgeres que viatjaven en segona classe (bitllets menys cars), en van morir un 16%. Per últim, de les passatgeres de tercera classe (els bitllets més barats), van morir-ne un 45%. 

D’exemples com aquests en podem trobar moltíssims. Una vegada us vam explicar si la població amb menys recursos té més malalties. Ja fa dècades que hi ha un gran consens en considerar els determinants socioeconòmics com una variable d’estudi en les ciències. Hi ha bibliografia al respecte que també vincula els elements socioeconòmics com a determinants en salut (Adler, Boyce, Chesney, Folkman, & Syme, 1993; Antonovsky 1967; Bunker, Gomby, & Kehrer, 1989; Krieger et al., 1993; Marmot, Kogevinas, & Elston, 1987; Williams, 1990; Williams,& Collins, 1995).

Com ho tenim en compte, nosaltres? Segurament us soni el nom de MEDEA, us n’hem parlat alguna vegada. És un índex de privació compost que considera com a unitat d’anàlisi la secció censal (SC) es calcula a partir de 5 indicadors procedents dels cens relatius a l’ocupació i l’educació. L’AQuAS també té un índex socioeconòmic compost basat en diverses variables i que correlaciona molt amb el MEDEA, de manera que també és un bon element d’anàlisi. Què en podem fer nosaltres, amb això? Us en posem un exemple: en els indicadors de l’EQA d’Adults hem observat la relació entre la resolució dels indicadors i l’índex socioeconòmic, com en l’exemple que podeu veure en aquesta imatge.

En aquest gràfic, cada punt representa un equip. L’eix de les X és el valor de l’índex socioeconòmic i l’eix de les Y el percentatge de resolució de l’equip. Com més propers estan els punts a la línia ombrejada, major correlació hi haurà entre les dues variables (és a dir, que hi hauria millor resolució en els equips amb menys privació). Si voleu consultar-ne d’altres, podeu fer-ho en aquest enllaç i consultar més informacions. 

(Resolt) Problema tècnic al web Diagnosticat

Fa uns dies us vam comentar que el canvi de codis diagnòstics cap a CIM10-MC podia comportar algun problema a registres que ja estiguessin fets, i, per exemple, fer incloure o excloure incorrectament pacients en alguns indicadors.

En aquest cas, el web Diagnosticat va mostrar durant algunes setmanes dades errònies a causa dels canvis tècnics que s’han anat produint. En la majoria de dades epidemiològiques els resultats setmanals es mostraven a 0, fet que no s’ajustava a la realitat. Els resultats a dia d’avui ja es mostren correctament i també s’han resolt les càrregues anteriors, de manera que tota la informació que podeu consultar és correcta.

De tota manera, seguim treballant activament per monitoritzar els canvis, detectar i corregir les afectacions que es puguin donar amb aquesta actualització i poder-los resoldre amb la mínima alteració possible.

Producció científica destacada amb dades de SIDIAP

Periòdicament ens fem ressò dels articles publicats utilitzant dades SIDIAP. Pels qui no el conegueu, El gener de 2010, fruit de col·laboració el SISAP i l’IDIAP Jordi Gol es va desenvolupar el SIDIAP, el Sistema d’Informació pel Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària.

En aquest cas, l’estudi Statins Ineffective for Primary Preventionin Patients 75 Years or Older Without Diabetes, realitzat per investigadors del Grup Cardiocat de la redIAPP, format per professionals del grup d’Investigació en Salut Vascular de Girona (ISV-Girona) de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de la Universitat de Girona amb dades SIDIAP ha estat reconegut per la Canadian Medical Association que publica la American Association of Family Physicians, en el Top 20 d’articles anuals en la categoria de Prevenció.

Anualment, un grup d’experts en medicina basada en l’evidència revisa sistemàticament més de 110 revistes d’investigació en anglès per identificar l’evidència que probablement canviï la pràctica d’atenció primària. El grup inclou metges en els camps de la medicina familiar, la farmacologia, la medicina hospitalària i la salut de la dona. En la revisió de 2018, l’article ha estat inclòs en el Top 20.

Es tracta d’una investigació amb una anàlisi de dades de prop de 47.000 persones de més de 75 anys, sense antecedents de malaltia cardiovascular, entre 2006 i 2015 fent servir dades SIDIAP. La principal conclusió, exposada en l’article reconegut, és que no hi ha evidència que doni suport a l’ús generalitzat de medicaments d’estatina per reduir el colesterol per prevenir malalties cardíaques i accidents cerebrovasculars en persones grans i molt grans. La investigació conclou que les estatines (fàrmacs utilitzats per controlar el colesterol) no s’associen amb una reducció de les malalties cardiovasculars o de la mort per qualsevol causa en persones sanes de més de 75 anys, però sí que són efectives en la reducció d’aquests riscos en persones grans que pateixen DM2.

Pot ser que… els equips amb població atesa més jove tinguin pitjor resolució dels indicadors d’activitats preventives?

Com us hem comentat altres vegades, cada vegada disposem de més indicadors, informacions i elements d’anàlisi de la realitat de la pràctica clínica que duem a terme els professionals assistencials. Un dels nostres objectius principals és el de proporcionar eines d’ajuda a la pràctica clínica que puguin ser útils.

A mesura que anem integrant més informació i coneixement, també tenim més elements d’anàlisi que ens permeten oferir respostes més concretes a preguntes més elaborades i detallades. Potser us sonarà aquesta imatge, que ja hem fet servir altres vegades:

Seguint la línia que es veu en aquesta imatge, hi ha vegades que diversos elements d’anàlisis ens desperten nous dubtes i preguntes. En aquest cas, ja fa temps que ens va sorgir la pregunta que dóna el títol a aquesta entrada.

Hem dut a terme un estudi observacional transversal en l’àmbit de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb una població de 287 EAP i 3.356.885 pacients atesos assignats entre 15 i 80 anys, al mes de desembre de 2018. Les variable resposta que hem estudiat és el percentatge de resolució dels indicadors d’activitats preventives de l’EQA (Estàndard de Qualitat Assistencial). I la variable explicativa principal és l’edat mitjana de la població atesa assignada dels EAP.

Els indicadors d’activitats preventives que hem estudiat són:

• EQA0301 – Cribratge del consum d’alcohol.
• EQA0302 – Reducció del consum d’alcohol en bevedors de risc.
• EQA0303 – Reducció de pes en obesitat i sobrepès.
• EQA0304 – Abstinents en població de risc.
• EQA0305 – Cessacions de tabac.
• EQA0306 – Millora de l’activitat física en sedentaris amb FRCV.

Si voleu saber-ne la resposta, us animem a llegir l’informe que hem publicat. Podreu trobar els anàlisis que anem publicant a través del nostre aplicatiu UMI, sota la nova pestanya AnàlisisAP.

El document se us obrirà en un format obert web, en el que podeu consultar la informació en diverses pestanyes en que trobareu la resposta, la metodologia i informacions addicionals, detallada amb resultats numèrics i els càlculs estadístics que s’han dut a terme. Si voleu fer-ne servir la informació, podeu fer servir el format “Pot ser que… L’edat de la població influeixi en la resolució dels indicadors d’activitats preventives?; (Juny de 2019); Sistemes d’Informació i Serveis d’Atenció Primària, Direcció de Gestió, Institut Català de la Salut” .

Esperem que us resultin d’interès i utilitat. Teniu els comentaris a la vostra disposició per fer-nos saber de millores o propostes.

Canvi de codis diagnòstics a CIM10MC

Des de final de juny i durant aquest mes de juliol l’ECAP està fent el canvi de codis diagnòstics CIM10 per actualitzar-los a codis CIM10MC. Si teniu interès en el nou sistema de catalogació, teniu més informació en aquest enllaç. A efectes pràctics, el catàleg de diagnòstics s’ha ampliat considerablement, tot i que en una immensa majoria de casos els diagnòstics antics del CIM10 tenen una correspondència directa amb els CIM10MC.

Tot i això, es pot donar el cas que el canvi pugui afectar algun registre de dades que estiguem tenint en compte en els indicadors que calculem. Alguns codis diagnòstic poden agrupar-se ara de manera diferent i afectar registres que ja estiguessin fets, i pot, per exemple, fer incloure o excloure incorrectament pacients en alguns indicadors. Estem treballant activament per monitoritzar els indicadors, detectar i corregir afectacions que es puguin donar amb aquesta actualització i poder-los resoldre amb la mínima alteració possible.

Malgrat tot, pot haver-hi casos com indicadors amb n més petites que triguem més a detectar-los. Si us trobeu amb alguna anomalia o canvi brusc de resultats en algun indicador, podeu comunicar-nos-ho a través de la bústia. Indiqueu-nos de quin indicador es tracta, expliqueu-nos el canvi que hagueu vist i expliqueu-nos detalladament el cas.

Quines variables afecten el resultat dels indicadors de l’EQA?

Des del nostre àmbit, des que vam començar a treballar amb les històries clíniques informatitzades per a generar informació d’ajuda a la pràctica clínica, cada cop tenim més informació al nostre abast de cara a aportar noves dades. Fa temps que estem pensant en com treballar diversos elements a través de tots els indicadors de l’EQA, i quines informacions útils podem extreure’n més enllà dels resultats globals.

Per explorar-ho, hem dissenyat unes fitxes d’anàlisis estadístiques sobre les variables descriptives dels indicadors de l’EQA d’Adults. Amb això busquem analitzar els resultats dels indicadors en homes i dones desagregats per grups d’edat i per tipus d’equip (urbans i rurals), a més de la relació que hi ha entre les diferències de resultat per sexe en cada EAP i el seu índex de privació socioeconòmica (AQUAS). La informació que presenten és sobre el global de centres de l’ICS i dels equips en global. 

Estan basades en anàlisis a través d’anàlsis estadístiques. Per aquells a qui no tingueu clar què són, es tracta d’una forma simplificada i matemática d’aproximar-se a la realitat. Estan composades per diverses variables que tenen l’objectiu de descriure de manera senzilla el comportament de diversos elements en funció del comportament de diverses variables.

L’objectiu és oferir noves informacions i elements d’anàlisi i de suport a la pràctica clínica, amb una perspectiva encara més àmplia.  

Totes les fitxes tenen la mateixa estructura, de pàgina web en la que es poden anar clicant les diferents pestanyes. Per accedir-hi, ho podeu fer a través de l’UMI, a l’apartat AnalisisAP.

L’estructura que hem seguit per analitzar els indicadors de l’EQA és aquesta:

• Anàlisi per sexe: Els resultats analitzats per sexe.
• Anàlisi per ISC: Els resultats analitzats per índex de privació socioeconòmica (ISC).
• Anàlisi de l’evolució: L’evolució del resultat en els últims anys.

En aquest exemple podem veure que les dones tenen un millor % de compliment de l’indicador EQA0201.

En aquest exemple, podem veure que els homes de centres semirurals i urbans amb privació baixa tenen un pitjor % de resolució de l’indicador EQA0201

 

Esperem que les trobeu  interessants!

 

Nova pantalla amb informació d’agendes

Una de les maneres més tradicionals de planificar i organitzar-se la feina és apuntant les coses en una agenda. De fet, si fem una mica de memòria, segurament la majoria de nosaltres en teníem i omplíem una a l’escola quan érem petits. D’aquesta manera, podem recordar les cites i tasques a fer si estan degudament anotades, i passant les pàgines podem veure i organitzar-nos el futur. Però les agendes també poden fer una funció inversa com és poder mirar amb retrospectiva la quantitat i volum de feina que hem realitzat.

A la consulta ens passa el mateix amb les agendes de visites. Ens permeten veure distribuïdes en el temps les visites que hem de fer, els forats disponibles i organitzar la feina durant  el dia.

Per això creiem interessant disposar d’una nova pantalla on poder consultar les dues coses, com és aquesta que podreu trobar al menú principal del SISAP-ECAP:

A la primera taula, Forats disponibles, hi podeu veure els forats d’agenda que hi ha disponibles per programar en cada dia i tipus de visita. Si hi veieu un -2, per exemple, vol dir que aquell dia encara hi ha dues visites lliures disponibles per programar. Si hi veieu un 0, voldrà dir que totes les visites disponibles d’aquell dia ja estan programades. Les xifres en gris i entre parèntesi són els forats reservats per la capa vermella i es compten per separat. Si per exemple veieu  0 (4), significarà que s’han programat tots els forats d’agenda d’aquell dia i se n’obriran quatre més amb la capa vermella. Si situeu el cursor sobre qualsevol número de visites, us apareixerà el nombre de visites programables i programades.

A l’apartat d’oferta, podeu veure quantes visites de cada tipus hi ha ofertades a les vostres agendes per cada dia. No s’hi comptabilitzen visites inserides, espontànies ni de capa vermella, només els forats d’agenda oberts i per quin tipus de visita.

Per últim, a la taula de visites realitzades hi haurà un seguiment de les visites realitzades per tipus cada dia, tant programades com espontànies i inserides. Tingueu en compte que les dades d’aquesta pantalla s’actualitzen diàriament i no en temps real, de manera que si voleu mirar les visites disponibles o realitzades, feu-ho com a mínim l’endemà o els números no seran precisos del tot. A més, teniu els menús a sobre de les taules per desplaçar el calendari endavant o enrere un dia o una setmana.

Davant els dubtes generats, volem aclarir que la pantalla de moment està disponible per a professionals de Medicina de Família i Infermeria, durant el 2019 es desenvoluparà també per professionals de Treball Social, Odontologia i ASSIR.

Esperem que us sigui de molta utilitat!

 

Voleu consultar les dades dels vostres equips?

Des d’avui teniu una icona a la part superior dreta de les vostres pantalles de SISAP-ECAP. Un requadre blau amb un avís. Es tracta d’un nou aplicatiu a la vostra disposició. Feu  clic al requadre blau on posa dades del teu equip i hi accedireu. També teniu l’opció de fer-ho des del menú superior (la barra negra), prement el botó DadesEAP.

L’ICS treballa des de fa temps en base a la transparència com a pilar d’una gestió més efectiva i coparticipada, i aquesta és una més de les eines de treball en aquesta línia, les Dades Obertes d’Atenció Primària.

Des de la xarxa d’internet de l’ICS, podreu accedir-hi per consultar els resultats assistencials dels vostres equips d’atenció primària de l’ICS. Per exemple, trobareu els resultats dels EQA, EQPF, longitudinalitat, accessibilitat i Gestió Infermera de la Demanda dels vostres equips. És la mateixa pantalla que fan servir els directors dels equips per visualitzar resultats.

Si navegueu pels diversos menús, podreu veure els resultats d’equip comparats amb la mitjana dels equips de l’àmbit, la comparació amb la mitjana de l’ICS, o en el cas de l’EQA, resultats de resolució comparats per edat i sexe. Podreu consultar les dades de tot el vostre equip en el 2019, acumulades anualment i per mesos. A més, podreu consultar resultats dels indicadors a nivell de professional (per Metges de Família, Infermeres i Pediatres) del 2018, tot i que estem treballant per publicar el més aviat possible dades actualitzades de 2019

Esperem que us resulti d’utilitat i que us sigui de gran interès.