Producció científica destacada amb dades de SIDIAP

Periòdicament ens fem ressò dels articles publicats utilitzant dades SIDIAP. Pels qui no el conegueu, El gener de 2010, fruit de col·laboració el SISAP i l’IDIAP Jordi Gol es va desenvolupar el SIDIAP, el Sistema d’Informació pel Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària.

En aquest cas, l’estudi Statins Ineffective for Primary Preventionin Patients 75 Years or Older Without Diabetes, realitzat per investigadors del Grup Cardiocat de la redIAPP, format per professionals del grup d’Investigació en Salut Vascular de Girona (ISV-Girona) de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol), de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i de la Universitat de Girona amb dades SIDIAP ha estat reconegut per la Canadian Medical Association que publica la American Association of Family Physicians, en el Top 20 d’articles anuals en la categoria de Prevenció.

Anualment, un grup d’experts en medicina basada en l’evidència revisa sistemàticament més de 110 revistes d’investigació en anglès per identificar l’evidència que probablement canviï la pràctica d’atenció primària. El grup inclou metges en els camps de la medicina familiar, la farmacologia, la medicina hospitalària i la salut de la dona. En la revisió de 2018, l’article ha estat inclòs en el Top 20.

Es tracta d’una investigació amb una anàlisi de dades de prop de 47.000 persones de més de 75 anys, sense antecedents de malaltia cardiovascular, entre 2006 i 2015 fent servir dades SIDIAP. La principal conclusió, exposada en l’article reconegut, és que no hi ha evidència que doni suport a l’ús generalitzat de medicaments d’estatina per reduir el colesterol per prevenir malalties cardíaques i accidents cerebrovasculars en persones grans i molt grans. La investigació conclou que les estatines (fàrmacs utilitzats per controlar el colesterol) no s’associen amb una reducció de les malalties cardiovasculars o de la mort per qualsevol causa en persones sanes de més de 75 anys, però sí que són efectives en la reducció d’aquests riscos en persones grans que pateixen DM2.

adult-aging-bottle-1389104.jpg

Publicat dins de Inici | Deixa un comentari

Pot ser que… els equips amb població atesa més jove tinguin pitjor resolució dels indicadors d’activitats preventives?

PSQ.png

Com us hem comentat altres vegades, cada vegada disposem de més indicadors, informacions i elements d’anàlisi de la realitat de la pràctica clínica que duem a terme els professionals assistencials. Un dels nostres objectius principals és el de proporcionar eines d’ajuda a la pràctica clínica que puguin ser útils.

A mesura que anem integrant més informació i coneixement, també tenim més elements d’anàlisi que ens permeten oferir respostes més concretes a preguntes més elaborades i detallades. Potser us sonarà aquesta imatge, que ja hem fet servir altres vegades:

trans2

Seguint la línia que es veu en aquesta imatge, hi ha vegades que diversos elements d’anàlisis ens desperten nous dubtes i preguntes. En aquest cas, ja fa temps que ens va sorgir la pregunta que dóna el títol a aquesta entrada.

Hem dut a terme un estudi observacional transversal en l’àmbit de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), amb una població de 287 EAP i 3.356.885 pacients atesos assignats entre 15 i 80 anys, al mes de desembre de 2018. Les variable resposta que hem estudiat és el percentatge de resolució dels indicadors d’activitats preventives de l’EQA (Estàndard de Qualitat Assistencial). I la variable explicativa principal és l’edat mitjana de la població atesa assignada dels EAP.

Els indicadors d’activitats preventives que hem estudiat són:

Si voleu saber-ne la resposta, us animem a llegir l’informe que hem publicat. Podreu trobar els anàlisis que anem publicant a través del nostre aplicatiu UMI, sota la nova pestanya AnàlisisAP.

El document se us obrirà en un format obert web, en el que podeu consultar la informació en diverses pestanyes en que trobareu la resposta, la metodologia i informacions addicionals, detallada amb resultats numèrics i els càlculs estadístics que s’han dut a terme. Si voleu fer-ne servir la informació, podeu fer servir el format Pot ser que… L’edat de la població influeixi en la resolució dels indicadors d’activitats preventives?; (Juny de 2019); Sistemes d’Informació i Serveis d’Atenció Primària, Direcció de Gestió, Institut Català de la Salut” .

Esperem que us resultin d’interès i utilitat. Teniu els comentaris a la vostra disposició per fer-nos saber de millores o propostes.

Publicat dins de Inici | 2 comentaris

Canvi de codis diagnòstics a CIM10MC

Des de final de juny i durant aquest mes de juliol l’ECAP està fent el canvi de codis diagnòstics CIM10 per actualitzar-los a codis CIM10MC. Si teniu interès en el nou sistema de catalogació, teniu més informació en aquest enllaç. A efectes pràctics, el catàleg de diagnòstics s’ha ampliat considerablement, tot i que en una immensa majoria de casos els diagnòstics antics del CIM10 tenen una correspondència directa amb els CIM10MC.

Tot i això, es pot donar el cas que el canvi pugui afectar algun registre de dades que estiguem tenint en compte en els indicadors que calculem. Alguns codis diagnòstic poden agrupar-se ara de manera diferent i afectar registres que ja estiguessin fets, i pot, per exemple, fer incloure o excloure incorrectament pacients en alguns indicadors. Estem treballant activament per monitoritzar els indicadors, detectar i corregir afectacions que es puguin donar amb aquesta actualització i poder-los resoldre amb la mínima alteració possible.

Malgrat tot, pot haver-hi casos com indicadors amb n més petites que triguem més a detectar-los. Si us trobeu amb alguna anomalia o canvi brusc de resultats en algun indicador, podeu comunicar-nos-ho a través de la bústia. Indiqueu-nos de quin indicador es tracta, expliqueu-nos el canvi que hagueu vist i expliqueu-nos detalladament el cas.

20190701.jpg

Publicat dins de Inici | 3 comentaris

Quines variables afecten el resultat dels indicadors de l’EQA?

Des del nostre àmbit, des que vam començar a treballar amb les històries clíniques informatitzades per a generar informació d’ajuda a la pràctica clínica, cada cop tenim més informació al nostre abast de cara a aportar noves dades. Fa temps que estem pensant en com treballar diversos elements a través de tots els indicadors de l’EQA, i quines informacions útils podem extreure’n més enllà dels resultats globals.

Fitxes 5.PNG

Per explorar-ho, hem dissenyat unes fitxes d’anàlisis estadístiques sobre les variables descriptives dels indicadors de l’EQA d’Adults. Amb això busquem analitzar els resultats dels indicadors en homes i dones desagregats per grups d’edat i per tipus d’equip (urbans i rurals), a més de la relació que hi ha entre les diferències de resultat per sexe en cada EAP i el seu índex de privació socioeconòmica (AQUAS). La informació que presenten és sobre el global de centres de l’ICS i dels equips en global. 

Estan basades en anàlisis a través d’anàlsis estadístiques. Per aquells a qui no tingueu clar què són, es tracta d’una forma simplificada i matemática d’aproximar-se a la realitat. Estan composades per diverses variables que tenen l’objectiu de descriure de manera senzilla el comportament de diversos elements en funció del comportament de diverses variables.

L’objectiu és oferir noves informacions i elements d’anàlisi i de suport a la pràctica clínica, amb una perspectiva encara més àmplia.  

Totes les fitxes tenen la mateixa estructura, de pàgina web en la que es poden anar clicant les diferents pestanyes. Per accedir-hi, ho podeu fer a través de l’UMI, a l’apartat AnalisisAP.

Fitxes1.PNG

L’estructura que hem seguit per analitzar els indicadors de l’EQA és aquesta:

  • Anàlisi per sexe: Els resultats analitzats per sexe.
  • Anàlisi per ISC: Els resultats analitzats per índex de privació socioeconòmica (ISC).
  • Anàlisi de l’evolució: L’evolució del resultat en els últims anys.
Fitxes2

En aquest exemple podem veure que les dones tenen un millor % de compliment de l’indicador EQA0201.

Fitxes3

En aquest exemple, podem veure que els homes de centres semirurals i urbans amb privació baixa tenen un pitjor % de resolució de l’indicador EQA0201

 

Esperem que les trobeu  interessants!

 

Publicat dins de Inici | 2 comentaris

Nova pantalla amb informació d’agendes

Una de les maneres més tradicionals de planificar i organitzar-se la feina és apuntant les coses en una agenda. De fet, si fem una mica de memòria, segurament la majoria de nosaltres en teníem i omplíem una a l’escola quan érem petits. D’aquesta manera, podem recordar les cites i tasques a fer si estan degudament anotades, i passant les pàgines podem veure i organitzar-nos el futur. Però les agendes també poden fer una funció inversa com és poder mirar amb retrospectiva la quantitat i volum de feina que hem realitzat.

A la consulta ens passa el mateix amb les agendes de visites. Ens permeten veure distribuïdes en el temps les visites que hem de fer, els forats disponibles i organitzar la feina durant  el dia.

Per això creiem interessant disposar d’una nova pantalla on poder consultar les dues coses, com és aquesta que podreu trobar al menú principal del SISAP-ECAP:
Agendes.png

A la primera taula, Forats disponibles, hi podeu veure els forats d’agenda que hi ha disponibles per programar en cada dia i tipus de visita. Si hi veieu un -2, per exemple, vol dir que aquell dia encara hi ha dues visites lliures disponibles per programar. Si hi veieu un 0, voldrà dir que totes les visites disponibles d’aquell dia ja estan programades. Les xifres en gris i entre parèntesi són els forats reservats per la capa vermella i es compten per separat. Si per exemple veieu  0 (4), significarà que s’han programat tots els forats d’agenda d’aquell dia i se n’obriran quatre més amb la capa vermella. Si situeu el cursor sobre qualsevol número de visites, us apareixerà el nombre de visites programables i programades.

A l’apartat d’oferta, podeu veure quantes visites de cada tipus hi ha ofertades a les vostres agendes per cada dia. No s’hi comptabilitzen visites inserides, espontànies ni de capa vermella, només els forats d’agenda oberts i per quin tipus de visita.

Per últim, a la taula de visites realitzades hi haurà un seguiment de les visites realitzades per tipus cada dia, tant programades com espontànies i inserides. Tingueu en compte que les dades d’aquesta pantalla s’actualitzen diàriament i no en temps real, de manera que si voleu mirar les visites disponibles o realitzades, feu-ho com a mínim l’endemà o els números no seran precisos del tot. A més, teniu els menús a sobre de les taules per desplaçar el calendari endavant o enrere un dia o una setmana.

Davant els dubtes generats, volem aclarir que la pantalla de moment està disponible per a professionals de Medicina de Família i Infermeria, durant el 2019 es desenvoluparà també per professionals de Treball Social, Odontologia i ASSIR.

Esperem que us sigui de molta utilitat!

 

Publicat dins de Inici | 6 comentaris

Voleu consultar les dades dels vostres equips?

Des d’avui teniu una icona a la part superior dreta de les vostres pantalles de SISAP-ECAP. Un requadre blau amb un avís. Es tracta d’un nou aplicatiu a la vostra disposició. Feu  clic al requadre blau on posa dades del teu equip i hi accedireu. També teniu l’opció de fer-ho des del menú superior (la barra negra), prement el botó DadesEAP.

DADESAP

L’ICS treballa des de fa temps en base a la transparència com a pilar d’una gestió més efectiva i coparticipada, i aquesta és una més de les eines de treball en aquesta línia, les Dades Obertes d’Atenció Primària.

Des de la xarxa d’internet de l’ICS, podreu accedir-hi per consultar els resultats assistencials dels vostres equips d’atenció primària de l’ICS. Per exemple, trobareu els resultats dels EQA, EQPF, longitudinalitat, accessibilitat i Gestió Infermera de la Demanda dels vostres equips. És la mateixa pantalla que fan servir els directors dels equips per visualitzar resultats.

Si navegueu pels diversos menús, podreu veure els resultats d’equip comparats amb la mitjana dels equips de l’àmbit, la comparació amb la mitjana de l’ICS, o en el cas de l’EQA, resultats de resolució comparats per edat i sexe. Podreu consultar les dades de tot el vostre equip en el 2019, acumulades anualment i per mesos. A més, podreu consultar resultats dels indicadors a nivell de professional (per Metges de Família, Infermeres i Pediatres) del 2018, tot i que estem treballant per publicar el més aviat possible dades actualitzades de 2019

Esperem que us resulti d’utilitat i que us sigui de gran interès.

dadesAP2

Publicat dins de Inici | 2 comentaris

Canvi d’ordre en les pestanyes dels indicadors d’EQA

Si heu mirat el vostre llistat d’indicadors de l’EQA, potser heu notat que n’ha aparegut algn més al llistat. A més, aquests nous no tenen puntuació i enlloc de les xifres de punts hi posa la paraula “equip”.  Això és perquè hem redistribuït les pestanyes de la pantalla de l’EQA.

Fins ara, al menú superior hi havia la possibilitat de filtrar els indicadors i veure només els vostres propis, els desfavorables, els d’equip i una selecció dels que haguéssiu escollit.

EQA_nou menu

Analitzant l’ús i accessos a les diverses opcions, ens vam adonar que la pestanya d’indicadors d’equips es feia servir poc i era una informació que podia resultar d’utilitat. Així doncs, hem optat per ampliar el llistat d’indicadors incolent aquests.

El seu funcionament, visualització i presentació és la mateixa que amb la resta. Veureu amb un color el resultat de l’equip, una gràfica d’evolució en els darrers mesos, la detecció, i podreu també consultar informació detallada amb el botó +.

 

Publicat dins de Inici | Deixa un comentari

Vols venir a fer la rotació amb nosaltres?

rotacio2.jpg

Si ets resident de R3 o R4 de MFiC, pots demanar de fer una rotació amb nosaltres. Si t’interessa el món de les dades sanitàries, la seva anàlisi, interpretació i veure la pràctica clínica des de perspectives diferents. Estaràs amb un equip  multidisciplinari on veuràs professionals clínics, informàtics, evidència científica, bases de dades, indicadors clínics i ampliaràs els teus coneixements en diversos àmbits.

Les rotacions amb nosaltres són d’una durada d’un mes, com a mínim, i la jornada és de 35 hores setmanals repartides en 5 dies a la setmana i 7 hores al dia, preferiblement en horari matinal. Tot i això, podràs combinar-ho flexiblement amb guàrdies, cursos i tutories sense cap mena de problema.

Per què et pot interessar fer la rotació amb nosaltres

  • Coneixeràs el procés de de gestió, recerca, explotació i presentació de dades sanitàries dirigides als professionals o directius de l’Atenció Primària.
  • Coneixeràs la informació presentada pel SISAP centrada en la qualitat assistencial. Això t’ajudarà a saber-la interpretar i plantejar actuacions en conseqüència del que n’obtinguis.

Contingut i tasques a desenvolupar

Durant el mes (com a mínim) de rotació, aprendràs tot el procés de la presentació de dades sanitàries dirigides als professionals o directius d’AP. Treballaràs en projectes reals amb nosaltres i se t’assignarà un projecte i t’anirem guiant per tots els passos de la nostra feina:

rotacio1

També aprendràs a interpretar les dades que hi ha publicades del teu equip: dades clíniques, socioeconòmiques i demogràfiques i, a partir de les conclusions, fer una proposta d’actuació.

Acompanyaràs al teu tutor o altres col·laboradors en les seves tasques diàries, veient com es treballa en equip, com es preparen reunions, informes, presentacions, jornades, difusió en blocs i xarxes socials… Si la rotació és més llarga, pots treballar en projectes  més extensos, i també podem assignar projectes en funció dels interessos i capacitats de cada resident, o valorar propostes que ens feu en començar la rotació.

En tot moment estaràs tutoritzat i supervisat per un dels responsables de la rotació i per un col·laborador en funció del projecte que se t’assigni. Tindràs un ordinador a la nostra sala amb tot el necessari per poder dur a terme les tasques de la rotació.

Si tens més dubtes, no dubtis en enviar-nos un correu a l’adreça de correu electrònic sisap@gencat.cat o consultar la documentació de la Unitat Docent de l’ICS.

Publicat dins de Inici | 2 comentaris

Sobre la transparència en la publicació de dades

En alemany existeix una paraula anomenada “Waldeinsamkeit” que no té una traducció directa ni fàcil en cap altre idioma. El que expressa aquesta paraula és la sensació espiritual que una persona té en sentir-se minúscula en la immensitat d’un bosc.

Hi ha vegades que més que en un bosc, ens podem sentir en una selva o un oceà de dades, i hi ha vegades que tota la informació que tenim al nostre abast és d’una magnitud que, d’entrada, pot fer feredat. En el nostre cas, hi ha vegades que ens preguntem quants indicadors tenim o quin volum d’informació tractem.

trans1

Des de l’estructuració de la informació electrònica amb els ordinadors i la implantació de sistemes d’informació i digitlització, cada vegada ens trobem navegant amb més dades i generant nova informació. Però, encara que sembli mentida, des del principi dels temps s’ha treballat sempre amb informació i dades, encara que fos de manera manual i amb escales i magnituds més petites que avui en dia.

Per exemple, un dels primers metges més influents en el creuament i anàlisi de dades va ser l’anglès John Snow (amb h, no us confongueu). Utilitzant els registres de mortalitat per còlera de l’hospital de Middlesex amb els domicilis dels difunts va poder identificar les zones i causes d’expansió de la malaltia.

O una altra figura interessant, la de Charles-Edward Amory Winslow, que portava el control dels seus pacients d’hospital en un registre manual i els feia un seguiment anual. A més, va ser un dels primers i més influents defensors que les dades sanitàries agregades i explotades havien de ser de domini públic.

A dia d’avui, amb l’accés a internet generalitzat al nostre entorn i en el d’altres països, l’accés i possibilitat de distribució d’informació té uns nivells i potencials que fa uns anys no podíem ni imaginar. En aquest context, cal plantejar-nos conceptes com la transparència, l’accessibilitat, l’equitat o l’adequació de les dades que tenim. De la mateixa manera, les dades que tractem han de ser degudament anonimitzades i irrastrejables per protegir la privacitat i drets dels ciutadans.

Per posar exemples, hi ha països com Dinamarca, Suïssa o Letònia, el Regne Unit o organismes com l’OCDE o l’OMS que publiquen informació general sobre salut i sanitat. Com a mostra, al Regne Unit hi ha un portal d’accés públic a la ciutadania amb un recull d’indicadors de salut i població. O, un altre exemple, el ministeri de salut danès té un portal obert amb dades i xifres sobre el nombre de professionals al sistema sanitari i altres informacions de pràctica mèdica (tant per atenció primària com hospitalaria).

Com a conclusió, és important ser conscients de la magnitud de dades que es generen al nostre entorn, i com les aprofitem per generar coneixements i millores en diferents àmbits. És per això també que és important que aquestes dades siguin transparents i accessibles. Com més compartit sigui el procés (creació de dades, d’informació, coneixement, anàlisi i saber), més potent serà el resultat final.

trans2

Publicat dins de Inici | 2 comentaris

Problemes tècnics amb la bústia del SISAP

Ja podeu tornar a accedir a les eines per a professionals del SISAP després de la migració realitzada avui al matí.

Malgrat això, la bústia encara no es troba operativa, i estem treballant per reactivar-la el més aviat possible.

Lamentem les molèsties que això us pugui ocasionar.

bustia

Publicat dins de Inici