Des d’aquesta pantalla es pot carregar la llista de treballadors d’una Residència. Els administratius amb rol de SISAP poden pujar el cens de treballadors de residències a SISAP-ECAP i d’aquesta manera actualitzar el cens de residències.
En aquest llistat trobareu l’estat dels treballadors de les residències de la vostra zona, quin és el seu estat referent al COVID i el resultat i data de la última PCR.
També permet descarregar en Excel el cens dels treballadors de residències.
Teniu disponible un nou llistat a sisap-ecap per professionals i per perfil administratiu dels pacients prioritzats amb malalties cròniques prevalents a l’atenció primària que tenen situacions clíniques pendents de resoldre.
Podeu filtrar la informació per alguna/es malalties concretes i també per aquells pacients dels que no tenim informació el darrer any o que la tenim però està amb valors fora de rang. En el següent quadre veureu les patologies i les situacions o avisos que es mostren:
| Patologies | Avisos |
| ACxFA | Revisar tractament anticoagulant |
| AVC | Controlar colesterol LDL |
| Controlar tensió arterial | |
| Tractar amb antiagregant | |
| CI | Controlar colesterol LDL |
| Controlar tensió arterial | |
| Tractar amb antiagregant | |
| Tractar amb blocadors beta | |
| CI, AVC | Controlar colesterol LDL |
| Controlar tensió arterial | |
| Tractar amb antiagregant | |
| DM2 | Controlar glicada |
| Controlar tensió arterial | |
| Cribrar retinopatia | |
| HTA | Controlar tensió arterial |
| IC | Tractar amb blocadors beta |
| Tractar amb IECA / ARA II | |
| IC,CI | Tractar amb blocadors beta |
| IRC | Controlar tensió arterial |
| VHC | Vacunar hepatitis B |
| Grip | Vacunar grip |
Esperem que us sigui d’utilitat per tal de prioritzar les visites en els pacients amb malalties cròniques i anar recuperant l’activitat presencial a l’atenció primària.
En aquest llistat podreu trobar els resultats de proves d’infecció activa per COVID19.
Les dades de la llista s’actualitzen diàriament, aproximadament a les 8h i a les 15h.
Són els resultats de les PCR o TAR (Tests d’Antigen Ràpid) dels últims 15 dies de pacients assignats a la UP o pacients no assignats però que la PCR se li ha demanat a la UP.
L’última columna indica si se’ls ha enviat un sms en cas que el resultat sigui negatiu i el territori hagi acceptat a fer l’enviament massiu (sinó, posa exclòs).
Aquest llistat el trobareu a la pàgina d’inici del SISAP-ECAP.
Esperem que us sigui útil.
Tal com us vam informar en el post anterior
Campanya de la Grip 2020: Llistat de pacients pendents de vacunar
us hem afegit un llistat fora de l’EQA amb els pacients pendents de vacunar que s’actualitza cada setmana. A petició d’alguns de vosaltres hem afegit el motiu de la vacunació:
Aquest any per facilitar la programació de pacients pendents de vacunar de la grip, hem afegit un llistat fora de l’EQA:
Aquest llistat el trobareu a la pàgina d’inici del SISAP-ECAP a nivell de Professional, i per l’Equip Directiu (RUP), conjuntament amb els llistats relacionats amb la COVID.
Esperem que us sigui útil.
Com comentàvem en el post anterior, anem fent canvis en els llistats. Aquest d’ara és un petit canvi, en referència a les proves diagnòstiques de COVID 19.
Ara ja no només tenim PCR sinó que s’han començat a utilitzar els tests ràpids antigènics, pel que en els llistats, on parlàvem de PCR, ara ens referirem a proves d’infecció activa, de forma més genèrica que pot correspondre tant a la PCR com al test antigènic.
En les properes setmanes anirem fent canvis a les pantalles del SISAP-ECAP dels casos de COVID19 per adaptar-nos als diferents canvis de protocols, codis diagnòstics… que hi ha hagut des de la primera onada.
El primer canvi que hem fet, és que es visualitzin d’entrada només els casos COVID19 actius, és a dir aquells que tenen el diagnòstic obert, però de com a màxim 60 dies d’evolució.
També hem canviat la data inici del cas. Actualment estem considerant l’inici d’un cas confirmat de COVID19 el dia del diagnòstic fins 14 dies abans de la data de la PCR+, per descartar els diagnòstics no confirmats de la primera onada, ja que a primària no es disposava de PCR i només es confirmaven els casos hospitalaris.
En el llistat de casos, veureu que ara en comptes dels dies d’evolució surt la data de diagnòstic, però si us poseu a sobre de la data, us donarà els dies d’evolució.
Per tal de poder seguir disposant dels casos antics, ja siguin tancats o per evolució de més de 2 mesos, disposareu d’un menú desplegable, on podreu seleccionar els que voleu veure. Properament, a més a més, us farem una pantalla al DBS amb totes les variables relacionades amb la COVID19 on també podreu consultar l’històric.
Qualsevol comentari que tingueu al respecte, si us plau, ens el feu arribar al SISAP. Ens és molt útil el vostre feedbak.
Alguna vegada ens han preguntat com es fa un indicador. Darrere hi ha una feina i tot un procés de treball. Com totes les receptes, necessiten temps, paciència i cuinar-se a foc lent.
En la creació d’un indicador hi intervé força gent que forma un equip heterogeni i multidisciplinar: professionals clínics, informàtics, documentalistes, estadístics… Això sí, per fer un indicador el procés segueix sempre aquestes fases:
Proposta d’indicador
Els indicadors no surten per si sols, sinó que la majoria neixen a través de peticions. Una de les principals fonts és a través dels mateixos professionals. A SISAP-ECAP hi trobareu l’apartat “Proposa’ns nous indicadors”. Se t’obrirà un formulari que hauràs d’omplir amb la informació imprescindible per a que el valorem i hi treballem. Un cop ens arriba, ens hi comencem a endinsar en profunditat.
Definició de l’indicador
Aquesta etapa és la principal en el procés de creació d’un indicador. S’hi estableixen les pautes bàsiques i se li dona forma. El més important de tot és definir exactament i amb el màxim detall possible què es vol mirar (numerador) dins de quin conjunt de població (denominador). Un cop delimitats aquests paràmetres, comença una fase de recerca bibliogràfica exhaustiva. Cal mirar què es diu a la literatura sobre el tema, veure quines recomanacions hi ha i quin grau d’evidència tenen. És primordial que els indicadors estiguin definits en base a evidència científica i segueixin recomanacions sòlides de pràctica clínica. Un bon indicador permet mesurar l’adequació de la pràctica clínica als criteris establerts a la literatura. També es mira la factibilitat i els possibles efectes secundaris.
Quan donem per acabada aquesta fase, tenim un numerador, un denominador i les seves respectives exclusions.
Estudi d’operabilitat
Un cop tenim el marc teòric de l’indicador, cal veure si és traslladable en el dia a dia de la consulta. Un equip de professionals clínics es dedica a comprovar si la informació que es vol obtenir (el numerador) es pot (i cal) registrar de forma estructurada a l’ECAP. Si és el cas, també analitzen quantes maneres diferents hi ha de fer aquest registre. És important adaptar-se a les pràctiques que es duen a terme i intentar no crear indicadors que fomentin un registre excessiu d’informacions, facin gastar més temps del necessari fent clics a diverses pantalles, facin demanar proves o caure en un acarnissament terapèutic.
Si durant aquesta etapa no es veu que hi hagi una manera establerta de mesurar estructuradament el numerador, poden passar tres coses: l’indicador es descarta, es deixa en espera fins a disposar de la informació per poder-lo aplicar o es redefineix.
Explotació de dades
Aquesta part ja és purament informàtica. A través de les taules i bases de dades del sistema es fa la recerca d’informació que s’ha especificat i se n’obtenen uns resultats. L’arquitectura del warehouse de dades i el llenguatge informàtic per accedir-hi dependrà també del tipus d’informació que es necessiti. A través del recompte i suma de registres s’obtenen les n de numerador i denominador que es fan servir per calcular els resultats. Aquests processos requereixen un cert temps, ja que es treballa amb gran quantitats de dades, de manera que no és un procés immediat. Un cop s’obtenen els resultats, es processen i s’envien a la següent fase per seguir-los treballant.
Visualització
En aquest punt l’indicador ja és tècnicament operatiu i cal col·locar-lo en algun lloc per a que es vegi. En el cas dels indicadors de pràctica clínica que veuen els professionals, s’incorporen a SISAP-ECAP, a la pestanya corresponent i dins de la bateria d’indicadors als que es refereixi. En el cas dels indicadors destinats a les direccions d’equips, es fa el mateix procediment. Un cop introduït, també afegim la seva informació en una fitxa d’UMI que queda linkada a la pàgina web des d’on s’hi veuen els resultats.
Validació i revisió
Un cop està tot a punt, els indicadors es publiquen per a que siguin visibles a grups reduits de professionals que validen durant un temps determinat. Durant aquest període, els professionals poden revisar que la informació sigui coherent i que els pacients que apareixen als llistats (si n’hi ha) ho facin de manera correcta. En el cas que aparegui alguna incidència o els resultats no reflecteixin la realitat de la pràctica clínica, s’hi torna a treballar en la fase que sigui necessària per mirar de corregir-ho i es validen altre cop.
Publicació
Un cop passat el període de validació, que varia en funció de cada indicador, s’afegeix a les pantalles de visualització de tots els professionals. La gran majoria d’indicadors que publiquem, en el moment que apareixen són informatius i no tenen puntuació de cara a l’EQA.
Seguiment
A partir d’aleshores comença el període de seguiment i anàlisi. Pot donar-se el cas que hi hagi alguna incidència que s’hagi passat per alt durant l’etapa de validació, ja sigui per algun cas concret aïllat o algun fenòmen poc replicable. En aquests casos, podeu fer servir la bústia per fer-ne un seguiment i notificar-ho.
Però els indicadors també han d’estar preparats per adaptar-se als canvis, ja que la forma en què estan calculats o definits pot canviar. Per exemple, amb el canvi de codificacions diagnòstiques a CIM-10-MC en alguns indicadors podia variar el denominador i modificar els resultats. O, per exemple, en el pas del mòdul d’ASSIR a la intel·ligència activa cal veure que els indicadors segueixin tenint uns resultats coherents amb la pràctica clínica.
Des de fa dies, podeu consultar en obert una web informació relacionada amb la Covid-19 per fer-ne un seguiment puntual.
L’adreça web és: http://dadescovid.cat
L’objectiu d’aquesta pàgina és poder Facilitar de forma pública i transparent el seguiment epidemiològic de la pandèmia de la COVID-19 mitjançant la monitorització dels indicadors clau definits en el pla de control de la transmissió de la COVID-19 a Catalunya.
A la web trobareu dades actualitzades diàriament acumulades des de l’1 de març, passades per un procés d’anonimització i que per evitar riscos de reidentificació algunes dades s’han generalitzat (l’edat s’ha agregat en grups d’edat) o eliminat (defuncions en territoris que no garantien la confidencialitat de les dades sensibles) en aplicacions tècniques d’anonimització.
A la pantalla inicial trobareu un dashboard amb informació de casos confirmats, risc de rebrot, proves PCR realitzades, positives, mitjana d’edat dels casos, ingressos i defuncions, a més d’un resum diari i gràfics navegables per fer visualitzar la informació, entre altres dades.
Si voleu informació més en detall, podeu consultar les pestanyes “SETMANAL” i “DIARI” del menú principal per veure dades en períodes temporals concrets. Si ho desitgeu, també, amb els menús desplegables de color grip podeu escollir visualitzar la informació en Àrees de Gestió Assistencial (AGA), o bé per Comarques i Municipis de més de 20.000 habitants.
A més, teniu una pestanya anomenada MAPES, on podeu veure interactivament l’evolució de diversos indicadors arreu del territori en el transcurs dels darrers mesos
Arrel dels brots de Xarampió que s’han comunicat al llarg del darrer any, des del Departament de Salut i la DAAPiC s’han proposat canvis en la definició del indicador EQA0312, on s’ha ampliat el número de pacients del denominador i el compliment del registre d’una a dues dosis de la vacuna XRP.
Seguint els criteris establerts al Manual de vacunacions de Catalunya, la vacunació amb vacuna XRP requereix dues dosis, ja que s’ha demostrat que les persones que pateixen fallades vacunals primàries (no es produeix seroconversió davant d’algun dels components d’aquesta vacuna) acostumen a respondre a una segona dosi administrada amb un interval mínim de 4 setmanes.
Per aquests motius, es va procedir al canvi en els criteris de l’indicador, passant així a ser sobre la població atesa assignada homes i dones nascuts a partir de l’any 1966 fins als 15 anys que portin administrades les dues dosis de XRP, o bé que hagi patit les 3 malalties (registre en condicionant i problemes actius/passius) o està immunitzat en front les 3 malalties (registre en pantalla immunitzacions).
Arrel d’aquest canvi, la població susceptible de ser vacunada s’ha ampliat, de manera que podeu veure canvis en els resultats de l’indicador, tant en el percentatge d’assoliment, com en el denominador i en el nombre de pacients pendents de vacunar.
