Problemes amb l’actualització de vacunes en els llistats de SISAP-ECAP

Per problemes tècnics avui no estan actualitzades les dades dels llistats de persones pendents de vacunar al SISAP-ECAP. La última vacuna és del 25/6. Esperem que demà estigui resolt. Disculpeu les molèsties.

Opcions avançades als llistats de persones pendents de vacunar de la COVID19

Arrel de les peticions dels usuaris del SISAP-ECAP, hem afegit al final de la pàgina del llistat, i pels RUP i RSAP les opcions avançades on hi podreu trobar:

• L’estat vacunal de tota la població assignada al vostre EAP (no només els pendents de vacunar) – pels professionals això es pot treure pel DBSform
• L’estat de les visites dels últims 14 dies de les agendes VC de vacunació (Realitzades, Pendents o No Presentat)

Anàlisis destacades dels EAP

De què es tracta?

Comencem una nova secció on periòdicament afegirem alguna dada d’anàlisi que pugui ser interessant en l’actual context amb les dades de cada usuari (EAP, SAP, Àmbit).

Con hi accedim?

La trobareu a la pàgina d’inici de Longview, a la nova pestanya “Anàlisi Destacada”

També es pot accedir des de la pantalla d’inici del SISAP-ECAP per professionals, a la icona de dades del teu equip.

Primera anàlisi sobre models d’atenció i longitudinalitat

La primera anàlisi que volem compartir mostra com ens hem organitzat en pandèmia i el seu impacte sobre la longitudinalitat.

Degut a la pandèmia els EAP han hagut de canviar les seves organitzacions  assistencials  per donar resposta a la COVID-19. En molts casos s’ha centralitzant l’atenció en agendes comunes d’atenció a malalts respiratoris, urgències i altres per tal de disminuir els riscos de transmissió de la malaltia. 

Us mostrem una anàlisi gràfica d’aquesta organització durant els mesos pre pandèmia (octubre 2019 – febrer 2020), el període  pandèmic  (març 2020  – març 2021)  i el període a partir del mes d’abril en el que sembla que entrem en una fase de remissió gràcies a la vacunació.

Com ho interpretem:

. Es veu com partim d’una situació organitzativa en el conjunt d’EAP  d’un 80% de la població atesa en agendes lligades al seu professional de referència, metges o infermeres (línia verda)  i un 20% en agendes comunes (línia vermella).

. Al lockdown entre els mesos de març i maig aquesta relació va canviar completament (35/65%).

. Als mesos de juny i juliol va millorar, possiblement per la millora epidemiològica i va a tornar a un increment de les visites comunes, especialment el mes d’agost segurament en relació al període vocacional.

. En l’actualitat i des de fa mesos hi ha un augment progressiu de les visites en agendes UBA sense arribar encara a nivells pre pandèmia.

. Si ens fixem en la línia de la longitudinalitat veiem com la seva evolució ha estat descendent des que es va començar aquest canvi organitzatiu amb una tendència a l’estabilització els últims mesos.

Us animem a que mireu les dades del vostre EAP. I com cada EAP és un mon diferent, properament us  mostrarem diferents exemples d’organitzacions on es veu molt bé aquesta relació entre organització i longitudinalitat.

Avui publiquem les persones pendents de vacunar nascudes entre 1977-1981 (40-44 anys)

Des de fa uns minuts ja teniu disponibles als llistats de pendents de vacunar de la COVID19 les persones del grup 10 del Ministeri, nascudes entre 1977 i 1981 (és a dir aquelles que aquest any fan entre 40 i 44 anys).

Aquestes persones també es poden vacunar en els punts de vacunació.

A les observacions dels llistats podreu veure si aquestes persones pertanyen a algun grup especial de vacunació:

(1B) Personal de residències
(2/3A) Personal d’Atenció Primària i Hospitalària
(3B/3C) Altre personal de l’àmbit sanitari i sociosanitari
(6) Treballadors essencials fins a 55 anys

Els grups que es manté el criteri del grup i no de l’edat són:

(1A) Persones institucionalitzades
(4) Persones amb gran dependència
(7) Menors de 70 anys amb condicions d’alt risc (síndrome de Down)

Reduccions en els diagnòstics de càncer durant la pandèmia de COVID-19

• 

Fa unes setmanes vam publicar un article sobre l’evolució de la incidència de càncers diagnosticats a l’atenció primària durant el 2020 en població major de 14 anys que podeu llegir aquí. En l’article trobem que entre Març i Setembre del 2020 la incidència de càncers es redueix un 34%, cosa que representa uns 8.700 diagnòstics menys dels que s’esperarien segons l’evolució històrica

Aquesta reducció va ser major durant el primer estat d’alarma (-40,5%), especialment a l’Abril 2020 durant el confinament domiciliari (-59,3%). Però també l’observem durant els mesos d’estiu (-24,2%). Com es veu al gràfic, l’any anterior a la pandèmia no s’observa cap patró anormal.

La reducció es produeix en tots els tipus de càncer, però és més gran en càncers de pell (-43,7%), pròstata (-33,3%) i colorectal (-27,3%); i menor en pulmó (-20%) i càncers de mama (-17%). 

Aquesta reducció en la incidència no vol dir que hi hagi hagut menys càncers sinó que no els hem pogut o sabut diagnosticar. El nostre estudi no està dissenyat per establir causalitat però en l’article discutim algunes possibles causes: saturació del sistema sanitari i suspensió de proves diagnòstiques i cribratges, danys de les mesures (el confinament domiciliari especialment), canvis organitzatius (pèrdua de la presencialitat en l’assistència), por a consultar per part dels pacients, el gran excés de mortalitat del 2020 que podria haver fet que una part dels pacients a qui s’hauria diagnosticat un càncer durant els següents mesos hagués mort per l’impacte d’aquella primera onada de COVID-19, etc.

Cal tenir en compte que hi ha estudis que han calculat que retards en el diagnòstic de només tres mesos tenen impacte en la supervivència a llarg termini (10 anys) en alguns tipus de càncer. Així que haver diagnosticat uns 8700 càncers de menys pot traduir-se en diagnòstics futurs de pitjor pronòstic. 

Finalment, cal dir que en els últims mesos de l’estudi la incidència de càncers ja tornava a estar a nivells “esperats” però per la part baixa de l’interval de confiança en la majoria de càncers. Tot i això, l’infradiagnòstic del 2020 no s’ha recuperat amb el pas del temps. Haurem d’estar atents a l’evolució en els propers mesos.

Avui publiquem les persones pendents de vacunar nascudes entre 1972-1976 (45-49 anys)

Des de fa uns minuts ja teniu disponibles als llistats de pendents de vacunar de la COVID19 les persones del grup 10 del Ministeri, nascudes entre 1972 i 1976 (és a dir aquelles que aquest any fan entre 45 i 49 anys). Durant les properes setmanes s’obrirà la resta del grup (els nascuts entre 1977 i 1981).

Aquestes persones també es poden vacunar en els punts de vacunació.

A les observacions dels llistats podreu veure si aquestes persones pertanyen a algun grup especial de vacunació:

(1B) Personal de residències
(2/3A) Personal d’Atenció Primària i Hospitalària
(3B/3C) Altre personal de l’àmbit sanitari i sociosanitari
(6) Treballadors essencials fins a 55 anys

Els grups que es manté el criteri del grup i no de l’edat són:

(1A) Persones institucionalitzades
(4) Persones amb gran dependència
(7) Menors de 70 anys amb condicions d’alt risc (síndrome de Down)

4CW % Demora – Percentatge de pacients amb menys de 2-5-10 dies de demora de les visites 4CW

Com us vam informar en l’anterior post, es pot consultar el % de demora de les 4CW des de la web http://eines.portalics/dadescovid/activitat/cw_demora. En aquest indicador podreu veure el percentatge de pacients que han aconseguit una visita amb menys de 2-5-10 … Continua llegint →

Seguiment visites 4CW

Us informem que a partir d’avui mateix podeu fer un seguiment de les visites 4CW des de la web:

http://eines.portalics/dadescovid/activitat/cw_demora.

En aquesta web, dins d’ACTIVITAT, hem creat una pestanya 4CW  on podreu veure el % de demora i la repartició d’aquestes visites. 

Properament publicarem posts amb més informació sobre aquesta pantalla per ajudar-vos a interpretar-la.

Esperem que us sigui útil aquesta informació.

EQA, avui les dades que apareixen són d’abril

Us informem que per problemes tècnics les dades que es visualitzen avui de l’EQA ADULTS no estan actualitzades, són a data 28-04-21 i per tant tampoc podem mostrar llistat de pacients.

En principi, entre demà i dijous ja estarà tota la informació correcta.

• 

Positivitat de proves diagnòstiques de COVID-19 inferior al 5%

Al maig del 2020, la OMS va establir com un dels criteris epidemiològics de control de l’epidèmia per SARS-CoV-2 una positivitat de les mostres analitzades per sota del 5%, almenys durant les últimes dues setmanes i sempre i quan la vigilància dels casos sigui integral.

• 

A Catalunya, la positivitat de les proves diagnòstiques la darrera setmana és ja del 4,12% i des de fa setmanes es manté una tendència descendent dels nous casos de COVID-19. Anem en camí per controlar l’epidèmia, però aquest descens no és igual a tot el territori i sabem que poden aparèixer nous repunts en llocs i/o determinats grups de la població.

Podem saber si estem fent suficients proves diagnòstiques per la COVID-19 en el nostre entorn?

A la pàgina d’inici de la web covid podeu veure un gràfic que ens ajuda a valorar si el nombre setmanal de proves de PCR/TA que realitzem són adequades per diagnosticar els nous casos de COVID-19 en el nostre àmbit. En aquest cas hem ampliat el marge marcat com a punt de tall una positivitat per a SARS-CoV-2 del 10%.

En el gràfic de positivitat veiem que la línia en color verd de les noves PCR/TA està per sobre dels nous casos diagnosticats setmanals, mostrant en color verd l’àrea diferencial entre les dues dades.

Tot seguit us mostrem un altre exemple, on les darreres setmanes el percentatge de PCR/TA positives supera el punt de tall marcat , arribant al 16 %  i 11,7% les darreres dues setmanes respectivament.

 En el gràfic de positivitat veiem doncs com els nous casos setmanals superen les noves PCR/TA setmanals per sobre d’un 10%, visualitzant l’àrea entre ambdues dades en vermell.

Si anem enrere, amb dades setmanals del dia 16/03/2021, veiem que les línies gairebé es creuen, doncs la positivitat de les proves és del 9,3%, propera al punt de tall.

Així doncs, per dades de positivitat de PCR/TA superiors al 10%, veuríem àrees vermelles en aquest gràfic i caldria valorar en el terreny estratègies per augmentar el nombre de proves, detectar més casos i afavorir el control estret de l’epidèmia.