Evolució de la incidència de malalties cròniques durant la pandèmia

Fa uns dies vam compartir el pre-print d’un estudi (que actualment està en revisió per parells en una revista científica) sobre l’evolució durant la pandèmia del diagnòstic de 7 malalties cròniques a l’atenció primària de Catalunya.

En l’article descrivim que, durant el 2020, es va reduir la incidència de nous diagnòstics registats de diabetis mellitus tipus 2 (DM2), asma, malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC),  insuficiència cardíaca (IC), cardiopatia isquèmica (CI), hipertensió (HTA) i hipercolesterolèmia. La MPOC va ser el diagnòstic que més va caure (un 60%) i la IC el que menys (14%de reducció) mentre que la resta van disminuir al voltant d’un 30%. En el següent gràfic es veu bastant bé la caiguda de diagnòstics que es produeix coincidint amb el confinament domiciliari del 2020:

L’estudi no només es centra en allò que va passar el 2020, sinó que fem seguiment fins fins a finals d’agost del 2022. Després de 2 anys de seguiment, veiem que algunes d’aquestes malalties han recuperat el nivell diagnòstic previ a la pandèmia, excepte l’asma i la MPOC. Això pot ser degut a la limitació de les espirometries que s’ha fet durant la pandèmia. En aquesta figura on es presenta l’acumulat mensual dels 7 diagnòstics analitzats es veu força bé en quines malalties estem a nivells de diagnòstic (o superior) als del 2019 i en quines encara no:

L’increment del nombre d’alguns dels diagnòstics registrats durant el 2021 i el 2022  ha compensat la reducció del 2020 en el cas de la diabetis i la IC. Pel que fa a la hipercolesterolèmia, a més, s’ha observat un excés de diagnòstics. En la figura de sota es veu quin seria el nombre acumulat de diagnòstics esperats des del primer dia de la pandèmia i els observats acumulats reals durant la pandèmia. Podem veure aquest excés que comentàvem, les “compensacions” i també els que encara no s’han recuperat.

Cal tenir en compte que les compensacions podrien ser també fruit d’un empitjorament de la salut de la població durant la pandèmia. És a dir, que l’augment de diagnòstics sigui per un increment real en la incidència com a conseqüència de la pandèmia o les mesures. En aquest sentit, l’excés de diagnòstics d’hipercolesterolèmia podria ser un indicador d’això, però també podria ser degut a una menor adequació diagnòstica. Cal fer més estudis per aprofundir en les possibles explicacions d’aquest increment. Tot i això, en l’anàlisi dels indicadors de l’EQA sí que s’observa una reducció de l’adequació diagnòstica durant el 2020, 2021 i 2022, amb un augment de la variabilitat entre els EAP.

En resum, tot i que la capacitat diagnòstica de l’atenció primària ha recuperat els nivells d’abans de la pandèmia en algunes malalties cròniques, n’hi ha d’altres com l’asma, la MPOC o CI que encara no s’han recuperat. A més, l’excés de diagnòstics d’hipercolesterolèmia hauria d’analitzar-se en més detall.

Per acabar, en aquest estudi no vam incloure els diagnòstics de càncers perquè ja els havíem analitzat en dos articles previs, un amb dades de 2020 i l’altre amb dades del 2021.

Advertisement
Aquesta entrada s'ha publicat en Anàlisi, Inici i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s