Influència de l’organització i les característiques dels equips d’atenció primària en la longitudinalitat

Un dels quatre atributs essencials de l’atenció primària és el que es coneix com a longitudinalitat. És a dir, una relació continuada i estable entre un pacient i un únic professional. Existeixen evidències contrastades que una relació longitudinal s’associa amb un seguit de beneficis a tots els nivells com s’explica molt bé en aquest excel·lent article de la revista AMF: https://amf-semfyc.com/web/article_ver.php?id=2506. . 

Per mesurar la longitudinalitat, a nivell internacional s’han establert diferents indicadors, que des del SISAP els vam adaptar a la nostra realitat i els vam calcular a nivell d’EAP. També vam voler analitzar si la forma com s’organitzen els equips influïa en la longitudinalitat i acabem de publicar els resultats en el següent article:

https://bmcfampract.biomedcentral.com/articles/10.1186/s12875-021-01414-y

És una anàlisi d’abans de la pandèmia, de finals del 2019.  En resum, trobem que tot i que en general la longitudinalitat dels EAP és bona,  els EAP que s’organitzen amb agendes d’urgència o que afavoreixen l’atenció immediata tenen menor longitudinalitat. La forma com ens organitzem impacta en la longitudinalitat i, per tant, també en molts altres aspectes relacionats amb ella.

Aquests resultats són rellevants també en el context de la pandèmia. Com s’explica en una editorial recent de la revista AMF que podeu llegir aquí, la pandèmia ha condicionat la forma com s’organitzen alguns EAP, promovent l’atenció immediata, les agendes comunes i, per tant, amb una pèrdua de longitudinalitat.

Això es veu bastant bé en el següent gràfic:

Aquí es mostra la diferència de la longitudinalitat entre gener i desembre tant per l’any 2019 com per l’any 2020. Observem que, mentre pel 2019 la longitudinalitat en general es manté (mitjana de la diferencia de 0, amb alguns EAP que l’augmenten i alguns que la redueixen però amb poca variabilitat); pel 2020 s’observa una reducció important de la longitudinalitat i un augment de la variabilitat, cosa que indica que no tots els EAP han reduït de la mateixa manera.

Finalment, en aquest gràfic de l’evolució dels quatre indicadors de longitudinalitat que calculem mensualment es pot veure que aquesta reducció es produeix a partir de l’inici de la pandèmia:

Recuperar la longitudinalitat (i amb ella tots els beneficis que comporta pels nostres pacients) serà un dels reptes del futur més recent.

Aquesta entrada s'ha publicat en Anàlisi, Inici i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Influència de l’organització i les característiques dels equips d’atenció primària en la longitudinalitat

  1. Retroenllaç: Recomanat: influència de l’organització i les característiques dels equips d’atenció primària en la longitudinalitat | FoCAP

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s