Alguna vegada ens han preguntat com es fa un indicador. Darrere hi ha una feina i tot un procés de treball. Com totes les receptes, necessiten temps, paciència i cuinar-se a foc lent.
En la creació d’un indicador hi intervé força gent que forma un equip heterogeni i multidisciplinar: professionals clínics, informàtics, documentalistes, estadístics… Això sí, per fer un indicador el procés segueix sempre aquestes fases:
Proposta d’indicador
Els indicadors no surten per si sols, sinó que la majoria neixen a través de peticions. Una de les principals fonts és a través dels mateixos professionals. A SISAP-ECAP hi trobareu l’apartat “Proposa’ns nous indicadors”. Se t’obrirà un formulari que hauràs d’omplir amb la informació imprescindible per a que el valorem i hi treballem. Un cop ens arriba, ens hi comencem a endinsar en profunditat.
Definició de l’indicador
Aquesta etapa és la principal en el procés de creació d’un indicador. S’hi estableixen les pautes bàsiques i se li dona forma. El més important de tot és definir exactament i amb el màxim detall possible què es vol mirar (numerador) dins de quin conjunt de població (denominador). Un cop delimitats aquests paràmetres, comença una fase de recerca bibliogràfica exhaustiva. Cal mirar què es diu a la literatura sobre el tema, veure quines recomanacions hi ha i quin grau d’evidència tenen. És primordial que els indicadors estiguin definits en base a evidència científica i segueixin recomanacions sòlides de pràctica clínica. Un bon indicador permet mesurar l’adequació de la pràctica clínica als criteris establerts a la literatura. També es mira la factibilitat i els possibles efectes secundaris.
Quan donem per acabada aquesta fase, tenim un numerador, un denominador i les seves respectives exclusions.
Estudi d’operabilitat
Un cop tenim el marc teòric de l’indicador, cal veure si és traslladable en el dia a dia de la consulta. Un equip de professionals clínics es dedica a comprovar si la informació que es vol obtenir (el numerador) es pot (i cal) registrar de forma estructurada a l’ECAP. Si és el cas, també analitzen quantes maneres diferents hi ha de fer aquest registre. És important adaptar-se a les pràctiques que es duen a terme i intentar no crear indicadors que fomentin un registre excessiu d’informacions, facin gastar més temps del necessari fent clics a diverses pantalles, facin demanar proves o caure en un acarnissament terapèutic.
Si durant aquesta etapa no es veu que hi hagi una manera establerta de mesurar estructuradament el numerador, poden passar tres coses: l’indicador es descarta, es deixa en espera fins a disposar de la informació per poder-lo aplicar o es redefineix.
Explotació de dades
Aquesta part ja és purament informàtica. A través de les taules i bases de dades del sistema es fa la recerca d’informació que s’ha especificat i se n’obtenen uns resultats. L’arquitectura del warehouse de dades i el llenguatge informàtic per accedir-hi dependrà també del tipus d’informació que es necessiti. A través del recompte i suma de registres s’obtenen les n de numerador i denominador que es fan servir per calcular els resultats. Aquests processos requereixen un cert temps, ja que es treballa amb gran quantitats de dades, de manera que no és un procés immediat. Un cop s’obtenen els resultats, es processen i s’envien a la següent fase per seguir-los treballant.
Visualització
En aquest punt l’indicador ja és tècnicament operatiu i cal col·locar-lo en algun lloc per a que es vegi. En el cas dels indicadors de pràctica clínica que veuen els professionals, s’incorporen a SISAP-ECAP, a la pestanya corresponent i dins de la bateria d’indicadors als que es refereixi. En el cas dels indicadors destinats a les direccions d’equips, es fa el mateix procediment. Un cop introduït, també afegim la seva informació en una fitxa d’UMI que queda linkada a la pàgina web des d’on s’hi veuen els resultats.
Validació i revisió
Un cop està tot a punt, els indicadors es publiquen per a que siguin visibles a grups reduits de professionals que validen durant un temps determinat. Durant aquest període, els professionals poden revisar que la informació sigui coherent i que els pacients que apareixen als llistats (si n’hi ha) ho facin de manera correcta. En el cas que aparegui alguna incidència o els resultats no reflecteixin la realitat de la pràctica clínica, s’hi torna a treballar en la fase que sigui necessària per mirar de corregir-ho i es validen altre cop.
Publicació
Un cop passat el període de validació, que varia en funció de cada indicador, s’afegeix a les pantalles de visualització de tots els professionals. La gran majoria d’indicadors que publiquem, en el moment que apareixen són informatius i no tenen puntuació de cara a l’EQA.
Seguiment
A partir d’aleshores comença el període de seguiment i anàlisi. Pot donar-se el cas que hi hagi alguna incidència que s’hagi passat per alt durant l’etapa de validació, ja sigui per algun cas concret aïllat o algun fenòmen poc replicable. En aquests casos, podeu fer servir la bústia per fer-ne un seguiment i notificar-ho.
Però els indicadors també han d’estar preparats per adaptar-se als canvis, ja que la forma en què estan calculats o definits pot canviar. Per exemple, amb el canvi de codificacions diagnòstiques a CIM-10-MC en alguns indicadors podia variar el denominador i modificar els resultats. O, per exemple, en el pas del mòdul d’ASSIR a la intel·ligència activa cal veure que els indicadors segueixin tenint uns resultats coherents amb la pràctica clínica.
SI9SAP 