Des de quan hi ha dades en salut?

L’estadístic Karl Pearson (Londres, 1857-1936) va dir una vegada “les estadístiques són la gramàtica de les ciències”. A la seva manera, venia a dir que les dades i resultats són la manera d’estructurar un missatge i comunicar-lo per explicar la realitat. Més d’un segle després, ens trobem que cada vegada hi ha més disponibilitat de dades, més demanda d’informacions i, fins i tot, estan apareixent perfils professionals nous com el de data scientist. Les dades serveixen per donar explicacions a realitats complexes, i la seva evolució ens pot permetre tenir un millor coneixement i incidència en la realitat.

data1

És difícil establir des de quin moment hi ha dades sobre salut fiables registrades a qualsevol lloc. Una referència que es dona diverses vegades a la literatura és a l’inici del segle XVII. El comerciant i estadístic John Graunt (1620-1674) va publicar l’obra Natural and Political Observations Made upon the Bills of Mortality. En aquest text exposava diverses taules d’evolució de la mortalitat a Londres amb la idea d’estudiar-hi els canvis i mirar de fer-ne prediccions. Més o menys alhora, William Petty (1623-1687) va començar a publicar informes sobre mortalitat infantil relacionada amb diverses malalties. Fora de les illes britàniques també es treballava en aquest àmbit. Per exemple, el metge italià Bernardino Ramazzini (1633-1714)  va publicar l’obra De Morbis Artificum Diatriba (malalties dels treballadors) l’any 1700.

Un altre exemple rellevant és de l’any 1776, a Suècia, el científic Pehr Wargentin (1717–1783) va publicar les primeres dades de mortalitat d’una població d’un país sencer a través del registre de dates de naixements i mortalitats. Més enllà del valor històric d’aquest fet puntual, va ser la primera vegada que es va poder contrastar amb dades empíriques una hipòtesi poblacional. En aquest cas, es va veure que la mortalitat era menor en dones que en homes1. Amb una taula de text, amb fileres, columnes i xifres es va poder arribar a inferir aquesta informació i buscar-ne explicacions.

Avui en dia, però, aquests mètodes manuals ja fa uns quants anys que han quedat antiquats. Cada vegada treballem amb conjunts més grans de dades i necessitem recursos nous per presentar-los per poder transformar aquesta quantitat de dades en informació útil. La més habitual són els indicadors, conjunts definits de dades determinades que donen resposta a preguntes de la realitat a través de resultats tangibles i comptables.

Un cop hi ha la informació treballada, es decideix el format de visualització que se li donarà. Aquí entren en joc les presentacions gràfiques. N’hi ha de molts tipus i varietats, i cada una és adient per transmetre un missatge. Per exemple, farem servir gràfics de barres per comparar conjunts de dades equivalents, un gràfic de línies per mostrar l’evolució d’una dada determinada, o una dada  numèrica que canviï de color en funció de si és adient o no, com un semàfor.

data3data2

Hem passat de taules i xifres escrites en paper a presentacions dinàmiques virtuals i tenim informacions gairebé per a tot. Esperem que ens siguin útils i ens serveixin per fer més i millor.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en Inici. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s