Efemèride sobre la diabetis

El 14 de novembre es va establir, des de 1991, com el dia de conscienciació mundial de la diabetis per part de l’OMS i la Federació Internacional de la Diabetis.

Es va escollir aquesta data en homenatge a Frederick Banting (nascut el 14 de novembre  de 1891), guardonat amb el Premi Nobel l’any 1923 per la seva participació en el descobriment i aplicació de l’insulina com a tractament per a la diabetis entre 1921 i 1922. L’insulina, com ja se sap, és un element primordial en el control i tractament de la diabetis, tot i que fins a inicis del segle XX no es va començar a estudiar i aplicar en el tractament.

Hi ha estudis que situen el primer registre escrit de símptomes de la diabetis fa força anys, aproximadament el 1550 A.C. a l’antic Egipte. N’hi ha d’altres que apunten un registre també una data posterior, en segle VI A.C a l’Índia, d’un document de símptomes amb el nom de madhumela, que es podria traduir com orina dolça. Altres recerques donen dates lleugerament anteriors, però totes coincideixen en que ja fa segles (mil·lennis i tot) que es van identificar els símptomes de la diabetis relacionats amb l’excés d’orina, l’olor particular, la pèrdua de pes, etc. Amb els anys i l’evolució científica es va definir el diagnòstic i es van fer les distincions entre Tipus 1, Tipus 2, insípida, gestacional…

La paraula diabetis, literalment com a tal, la trobem en textos grecs datats, aproximadament, entre l’any 250 i el 230 A.C. El nom compost actual, Diabetes Mellitus, és lleugerament més recent. L’etimologia moderna és del segle XVI i prové d’una barreja de llatí i grec. Diabetes  és la part grega i una evolució del terme diabainein, que es feia servir per formar els mots passar, filtrar, sifó, orinar, etc. La paraula Mellitus deriva del llatí i es podria traduir com a dolç (de fet, és l’arrel d’on surt la paraula mel). Per tant, ajuntant els dos conceptes, Diabetes Mellitus era una forma tècnica d’anomenar la gent que tenia una quantitat d’orina de la que es desprenia una olor lleugerament dolça. El 1776, el metge Matthew Dobson va publicar un estudi on mostrava que la dolçor en la orina dels pacients diabètics provenia de la glucosa.

 

 

5-xifres-sobre

5 xifres sobre… la DM2

8%

És la prevalença de la DM2 en els pacients adults de l’ICS. És una xifra que es manté estable en els darrers anys.

69

És la mitjana d’edat dels pacients diagnosticats de DM2.

9,5

És la mitjana d’anys d’evolució de la malaltia.

44%

Un 44% dels pacients diagnosticats de DM2 són dones. Hi ha més homes diagnosticats, un 56% del total de pacients diabètics.

98

En un parell d’anys, podrem celebrar el centenari del descobriment la insulina per tractar la diabetis. De moment, però, feliços 98!

Aquesta entrada ha esta publicada en Inici. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.