Tres prejudicis amb els indicadors – Lectures d’estiu 2018 (II)

Els indicadors són informacions numèriques que poden semblar complexes. Per entendre’ls cal tenir unes mínimes nocions bàsiques de conceptes estadístics. Amb la dificultat de la pràctica clínica, sumar-hi coneixements matemàtics pot semblar una muntanya de feina. Però tampoc cal espantar-se. Els indicadors calculen coses, i es presenten definits per ajudar a comprendre què expressen. Per entendre com funcionen els indicadors, sobretot, cal eliminar algunes prejudicis que generen.

Un primer punt important: els indicadors indiquen. Sembla obvi, però a vegades no ho és.  Els indicadors no expliquen la complexitat ni la varietat que hi ha en tot el sistema que calculen. Els factors que es calculen, aïlladament, són un conjunt de dades que mostren una part de la realitat. Cal evitar fer una interpretació reduccionista dels indicadors i no limitar-nos a entendre’ls com una etiqueta de “bé” o “malament”.

Els indicadors no són un mètode per buscar errors en els professionals ni per acumular deficiències dels professionals o centres que observen. És el que s’assumeix la primera vegada que se sent a parlar d’indicadors. Medició de resultats, crítica de la feina ja prou difícil dels professionals, més càrrega laboral, greuges, control de qualitat, estàndards numèrics,  etc. No és així. Els indicadors són una eina d’anàlisi i millora del funcionament de la pràctica clínica. Es defineixen, analitzen, validen i calculen per professionals de medicina i infermeria per tenir una referència numèrica d’elements de pràctica i ajudar els professionals a orientar-se dins la seva realitat. Com fer-ne cas, o si cal fer-ne o no, és una decisió final única i personal del professional. De la mateixa manera que una guia de pràctica clínica, són recursos per facilitar feina.

Un problema habitual en el que es pot caure quan es parla d’indicadors és l’efecte rànquing. O dit d’una altra manera, ordenar en una taula els resultats de major a menor. Això crea una comparació, no necessàriament justa, entre els que queden a dalt i a baix. No és una lliga com la de futbol. Abans de comparar les dades entre professionals, centres o àmbits, cal contextualitzar i analitzar els resultats.

Posem-hi un exemple. En un indicador, un professional obté 70 punts, un altre 68 i un altre 67. És millor el primer professional que el tercer? Contextualitzem-ho. L’indicador té una meta mínima de 50 i una màxima de 70. Tots tres són bons resultats. Caldria mirar quants pacients té assignats cada professional en aquest indicador, els resultats que han obtingut anteriorment, la complexitat del centre, etc. En resum, comparar resultats o fer rànquings d’indicadors entre professionals o centres sense tenir en compte la complexitat o context de cada cas no aporta cap informació rellevant.

Per últim, hi ha una cita a la Guia d’indicadors del sistema anglès de salut[1] que defineix què són els indicadors: “els indicadors difícilment donaran respostes, però gairebé sempre ajuden a fer més preguntes i més adients per acabar trobant la resposta adequada”.

adult-architecture-black-and-white-247899

[1] The Good Indicators Guide: Understanding How to Use and Choose Indicators. NHS, Regne Unit. 01-06-2007, última revisió el 30-11-2017. Disponible en línia a: https://www.england.nhs.uk/improvement-hub/publication/the-good-indicators-guide-understanding-how-to-use-and-choose-indicators/

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Inici. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s