Reposicions d’estiu (2): la població amb menys recursos té més malalties?

pexels-photo-279574Des que vam començar a ajustar les coses per nivell socioeconòmic, ja no hem pogut parar! De fet, fa unes setmanes es publicava una APICS on es veia que la prevalença de la diabetis mellitus tipus II era més alta com més pobra era una zona urbana. Però ja fa temps que parlem del tema, com podeu comprovar amb la reposició d’avui, que és del 20 de març del 2013. En el post que recuperem, parlàvem de les diferències en les prevalences de moltes malalties en funció del nivell socioeconòmic.

La població amb menys recursos té més malalties? Post del 20 de març del 2013

“[…] quan s’introduïa als càlculs la variable socioeconòmica  (índex de privació MEDEA) s’apreciava, en general, que els grups amb alta privació tenien més prevalença de les patologies incloses a l’EQA.

En aquest sentit, hi ha consens en el fet que el nivell socioeconòmic és un determinant de salut associat al desenvolupament de malalties, a la morbiditat i a la mortalitat de la població. Així, ajustar pel nivell socioeconòmic pretén fer més comparables les dades per poder interpretar-les correctament i, en definitiva, trobar una referència vàlida. Ara que hem aconseguit aproximar-nos al nivell socioeconòmic de la nostra població urbana en quatre grups de privació és desitjable avaluar el seu efecte. Per això, hem analitzat les patologies cròniques agrupades en la classificació CIAP2 que tenen més de 100.000 pacients (representen més de 8,5 milions de diagnòstics).

En la següent taula podeu comparar  les ràtios entre els pacients observats amb malalties cròniques i els esperats segons l’edat, per cadascun dels quatre grups de privació socioeconòmica.

MalatiesCroniquesMedea

Comprovem que en el conjunt de diagnòstics la població amb més privació (menys recursos) té un 22% més de registre de morbiditat que la de menys privació. Això, és només un problema de registre? És únicament atribuïble a la doble cobertura dels pacients amb menys privació? Nosaltres –i la literatura- creiem que no.

De tota manera, no totes les malalties es comporten de la mateixa manera: en la població amb menys privació sembla que hi ha més trastorns de la refracció, glaucoma, hipertròfia benigna de pròstata i osteoporosi.

És evident que, en part, les diferències de morbiditat expliquen altres diferències, tant clíniques com de recursos assignats o de despeses. Segurament estem en un moment de canvi de la referència de comparació i, si volem una referència externa a la pràctica clínica, la població amb unes característiques socioeconòmiques semblants a les dels nostres pacients pot ser una bona aproximació.”

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Inici, Uncategorized i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s