semFYC 2017: Controversias y advertencias sobre las modalidades editoriales contemporáneas

Avui us explicarem la segona de les sessions del congrés de la semFYC que volíem compartir amb tots vosaltres. Fa uns dies, us vam parlar de l’experiència de metges de família espanyols en altres països. Ara toca parlar d’un altre tema interessant, el de les publicacions científiques, que es va tractar en la sessió titulada Controversias y advertencias sobre las modalidades editoriales contemporáneas.

La ponència la va fer Luis Carlos Silva, estadístic cubà a qui, si en teniu l’ocasió, val molt la pena d’escoltar. I què va dir?

Doncs primer va esmentar tres motius pels quals ell creu que val la pena publicar:

  1. Perquè és la sortida natural dels processos intel·lectuals.
  2. Perquè és un mecanisme per validar els resultats (ja que els exposes al públic i als revisors).
  3. Perquè és un mitjà formatiu. Tant publicar un article com llegir els articles publicats t’ajuda a formar-te.

Però no tot són flors i violes. També va exposar les debilitats de les publicacions:

  1. El frau. Algunes publicacions són un frau, directament.
  2. Els interessos. Molta de la gent que publica té evidents conflictes d’interès.

Si podeu, llegiu aquest parell d’articles de John Ioannidis on exposa aquests problemes: Why Most Published Research Findings Are False (l’article en línia més descarregat de la història) i Why Most Clinical Research Is Not Useful.

I doneu també una possibilitat de formar part de la vostra llista de lectures futures a aquests dos llibres: Los inventores de enfermedades  de Jörg Blech i Medicamentos que matan y crimen organizado de Peter Gotzsche. Segur que us fan reconsiderar alguns dels vostres punts de vista.

Pel que fa a qüestions pràctiques, Silva va donar un consell: quan presenteu resultats, passeu de les p (aquell afegitó que apareix en moltes taules de resultats i que sol ser tipus p<0.05). En comptes d’això, ell proposa parlar dels intervals de confiança (IC). I no només posar-los a la taula de resultats, sinó elaborar la discussió de l’article i el discurs en funció d’aquests IC. O sigui, no dir que l’efecte de la intervenció és del 60% sinó que és com a mínim del 55% i com a màxim del 64%, per exemple.

També va parlar d’un altre concepte que segur que coneixeu: el factor d’impacte. El factor d’impacte té un greu problema i és que és opac. Ningú sap quines publicacions es compten per calcular un factor que, a més, calcula una companyia que, evidentment, té els seus propis interessos. Per això, cada vegada més el que s’usa és l’índex H (de Hirsch).

I, per acabar, va tractar dos temes més: un lligat amb les dades obertes i l’altre amb les revistes que ell anomena depredadores. Anem per parts:

Silva va explicar que les revistes obertes (les que tenen els articles penjats de franc sense que el lector hagi de pagar) són importants perquè faciliten la difusió del coneixement lliure. Ara bé, si el lector no paga… Qui paga? Perquè sempre hi ha algú que paga. Doncs existeixen dues “rutes”: la ruta d’or on qui paga per publicar és l’autor i la ruta de platí on no paguen ni l’autor ni el lector sinó, per exemple, el govern. Evidentment, a pesar de les coses positives que tenen les revistes obertes, també tenen els seus problemes. I fruit d’aquests problemes apareixen les revistes depredadores. Revistes que busquen publicar a qualsevol preu (perquè cobren per cada publicació) i que es caracteritzen per:pexels-photo-200282 (1)

  • Envien mails spam. Segur que molts de vosaltres rebeu cada setmana algun correu d’una revista que no sabíeu ni que existia i que diu que vol comptar amb la vostra inestimable col·laboració… El millor que podeu fer és eliminar el correu.
  • Prometen una ràpida publicació amb preus temptadors (són molt més barates que d’altres).
  • Prometen un bon peer-review però en realitat no revisen res, ho publiquen tot. Per això tenen preus baixos.
  • Informen que tenen ISSN, com si això signifiqués res! Però si el té tothom, com el DNI!
  • S’inventen un fals factor d’impacte.
  • Anomenen acadèmics inexistents. De fet, envien correus a molts professionals convidant-los a ser peer-reviews només per poder-los citar com a col·laboradors. Però mai no els envien res per revisar!

Així que ja ho sabeu, mantingueu-vos alerta si rebeu un correu del Journal of Vésasaverquè ubicat a la ciutat de XimPum!

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Congressos i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s