semFYC 2017:Médicos de familia españoles por el mundo

mapa mónFa unes setmanes es va celebrar el XXXVII congrés de la semFYC a Madrid. Durant els tres dies de congrés hi va haver xerrades molt interessants. Això fa que resumir tot el que es va dir sigui una missió, gairebé, impossible.

Per aquest motiu, i a diferència del que hem fet amb altres congressos (aquí i aquí), en comptes de fer petites pinzellades de diferents temes, dedicarem un parell de posts a parlar de dues sessions concretes.

En el post d’avui volem compartir amb vosaltres què es va dir a la taula d’AMF: Médicos de familia españoles por el mundo.

En aquesta taula, moderada per Rafael Bravo, van participar Alfredo Guijarro Eguskizaga, Esperanza Díaz Pérez i Inés Aspas Puértolas metges de família que treballen a França, Noruega i Itàlia i que van explicar com funciona l’atenció primària en aquests països.

A continuació, us presentem un breu resum de les característiques principals dels diferents sistemes que van destacar els ponents:

França

  • Els metges de família són autònoms (no assalariats) i cobren per visita.
  • Tenen sis dies a l’any finançats per a formació continuada.
  • Cobren al voltant d’uns 80.000 euros l’any (abans d’impostos). Però poden arribar a guanyar molts diners.
  • Atenen a població infantil i persones que viuen en residències.
  • Tenen una “bona” relació amb altres especialistes (mireu aquest tuit), que també cobren per visita.
  • Tenen més llibertat per decidir.

Noruega

  • També són autònoms.
  • Cobren per càpita però també hi ha un cert copagament i es cobren alguns procediments.
  • El metge de família és el més ben pagat dels metges.
  • Estan preocupats pel tema del sobrediagnòstic i sobretractament.
  • Tenen una mitjana de quinze minuts per pacient.
  • Per a fer qualsevol especialitat, has de passar sis mesos a l’atenció primària.

Itàlia (Roma)

  • També són autònoms.
  • Cobren per càpita. Quotes de 1500 pacients.
  • Tenen més d’un sistema informàtic (cadascú tria el que vol).
  • És bastant caòtic i difícil començar a exercir per un excés de burocràcia. De fet, molts comencen a treballar en condicions poc reglades.
  • Tenen llibertat d’horaris i d’agenda. Però és un treball solitari.
  • Els pacients els porten cafès i pizza (!!).

Evidentment, es van dir moltes altres coses, però hem intentat sintetitzar els punts principals. Si voleu saber-ne més, podeu llegir els tuits que es van fer durant la sessió amb el hashtag #AMFsemFYC.

La sessió va ser interessant perquè sempre està bé veure com es fan les coses a altres llocs, tant per aprendre allò que fan millor com per comprovar que a casa nostra també es fan moltes coses bé.

Aviat, el post amb la segona sessió que us volíem comentar.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Congressos, Inici i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s